tag:blogger.com,1999:blog-58678616841168462272024-03-14T16:29:06.947+01:00Petites raonsSóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.comBlogger610125truetag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-91016890465574857922024-03-14T16:28:00.001+01:002024-03-14T16:28:36.617+01:00ENYORO LES AIGÜES CLARES<div>Sento espessir-se la nit al voltant de les lluernes que cremen el vol sobre els caps del fidels.</div><div>Enyoro les aigües clares, manses, dels teus ulls encesos guaitant la veritat en els meus.</div><div>Predic l'escalfor del foc de la llar de la casa del poble dels pares de les nostres infanteses d'escoles diferents de mestres bruts i grossos de dits esgrogueïts i mans llefiscoses sota les robes dels seus nens.</div><div>Nans de galtes enrojolades dansant a la plaça dels despropòsits...</div>Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-76119583879100448882024-03-02T18:21:00.001+01:002024-03-02T18:21:24.140+01:00CORREM<div>Correm nus per boscos</div><div>Grisos</div><div>Esperant que els arbres </div><div>Parlin</div><div>Del secrets negats de bardissa</div><div>Negra</div><div>Que ens barren tossuts la jove</div><div>Recança</div><div>Dels futurs que sols adés i ara</div><div>Pensàvem</div>Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-40035030512218375252024-02-29T16:46:00.001+01:002024-02-29T16:46:18.261+01:00PASQUAL<span ;="">Social, Pasqual és igual</span><br>
<span ;="">Si tal i qual tant se val</span><br>
<span ;="">Xaval, renta't les dents</span><br>
<span ;="">Que la xavalla s'esgota</span><br>
<span ;="">I no tenim més bitllets</span><br>
<span ;="">Per si l'aigüera s'embussa</span><br>
<span ;="">Riu, plora, fés ràpid el niu</span><br>
<span ;="">Qua no podem fer la viu-viu</span><br>
<span ;="">Si les rajoles ens miren</span><br>
<span ;="">Quan ningú més no ens veu</span><br>
<span ;="">I les cadires se'ns mouen</span><br>
<span ;="">Dins del bressol de la neu.</span><br>
<!--/data/user/0/com.samsung.android.app.notes/files/clipdata/clipdata_bodytext_240229_164507_995.sdocx-->Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-56502500364549920392024-02-06T15:26:00.001+01:002024-02-06T15:26:01.611+01:00ESCORÇA<div>Perquè quan l'escorça es desprèn tot és carn vermella</div><div>Tota la sang que vessa</div><div>Travessa depressa la nit</div><div>Sense aturar el temps mort</div><div>Calaixos d'esperma humit</div><div>Que es tanquen al sol veloç</div><div>D'una nit a les clavegueres</div>Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-58686868514724058322024-02-02T09:02:00.001+01:002024-02-02T09:02:53.198+01:00BARALLES<div>No em reneguis</div><div>Que si ho fas</div><div>M'escarxofo</div><div>I les tintes del quadre</div><div>Es difuminen</div><div>No em neguis la por</div><div>Dels hereus</div><div>Ni l'esperança somorta</div><div>Dels fadrins</div><div>El tros de bosc humit</div><div>Baralla endolcida</div><div>Barrejada sense escapçar</div><div>Abans que te'n vagis</div>Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-1634872437202868702024-02-01T00:27:00.001+01:002024-02-01T00:27:36.105+01:00QUINA NIT<br>
<span ;="">Quines festes, aquelles! </span><br>
<span ;="">Quan en Dani em va trucar vaig pensar que era boig. Que havíem d'anar a la capital; que havia cobrat una feina i se'ls volia rebentar ja que no hi comptava; que li digués que sí, que ell no tenia carnet. Va insistir-hi tant que no m'hi vaig poder negar. Després del pseudosopar -unes pizzes i moltes cerveses- anarem al pub de moda a prendre uns gintònics abans de trencar-ho tot a la disco. I vàrem convèncer unes noies de perllongar la nit. Una d'elles, que vivia a prop, ens proposà d'anar a ca seu. Oli en un llum! -pensàrem amb en Dani, ens hi quedem i tornem pel matí, descansats-.</span><br>
<span ;="">Així que la Marga m'estira, ja a la casa, cap a l'habitació del fons mentre l'altra s'esmuny amb en Dani cap al sofà, res de perdre temps. La Marga es despulla amb tota la parsimònia del món i no puc contenir l'excitació. Besos ardents, mugrons endurits, xop l'entrecuix i imflat i petri el penis. -Posa-te'l, corre, embesteix-me- xiscla apressada. -El què-. -El condó, hosti!-. -No, no en tinc-. -Collons, Jordi o com et diguis, collons!- I d'una revolada s'aixeca, pren la roba i se'n va. Nu i trempat m'enduc el Dani a mitja feina i amb una mala llet com no li havia vist abans.</span><br>
<span ;="">Agafo el cotxe i marxem a correcuita. S'adorm de seguida i jo conduint fins al poble lluitant perquè no em caiguin els ulls. Enfilo la comarcal que mena al poble i en un revolt pronunciat, la veig. Amb texans i samarreta fa autostop. A aquestes hores?, em pregunto. M'aturo i la convido a pujar. És preciosa, carapigada i amb uns pits... Xerrem una mica i de seguida es treu la samarreta i, ma cap al meu entrecuix., obre la cremallera, aparta el bòxer i emboca el polífem tibant. Tot resulta gloriós, no pensava després de tot acabar així la nit. </span><br>
<span ;="">Reprenem la marxa i en l'últim revolt abans del poble la Cesca fa que m'aturi -en aquest revolt vaig morir, diu. Caram, massa tard. No tinc temps de frenar i mentre passem el revolt la noia es difumina. Emboirat l'enteniment després de la nit extranya que hem passat ho explico a en Dani, que desperta i no em creu. </span>
<br><br><span ;="">Diuen que la noia del revolt no existeix però jo sé que sí i que la vaig recollir una nit d'estiu i encara balla.</span><br>
<!--/data/user/0/com.samsung.android.app.notes/files/clipdata/clipdata_bodytext_240201_002038_430.sdocx-->Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-56858572827099921252024-01-31T15:02:00.001+01:002024-01-31T15:02:15.097+01:00MAR GRISA<div>Torno a veure el mar</div><div>Avui gris, avui profund</div><div>Avui cridant el teu nom</div><div>Entre l'escuma de les onades</div><div>Ballant avui amb les engrunes</div><div>Dels peixos que es mengen</div><div>Els pops</div>Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-4086933169839513272023-11-09T13:51:00.002+01:002023-11-09T13:51:15.760+01:00PARIS<div>Avui no beuré. Tinc massa coses a fer i totes són importants. El vol surt a les 18:45 i no el puc deixar marxar sense ser-hi. No duré equipatge, no crec que em calgui res aquesta vegada. Haig d'anar al banc. La Carla va ser-hi ahir per tal d'obrir un nou compte i només cal la meva signatura per a transferir-li tot a ella. Ara és a casa, dormint. Li he fet un petó al front abans d'anar-me'n.<br></div><div>Ja sóc a l'avió. Mentre l'assistent de vol efectua la seva coreografia enmig del passadís em poso bé el cinturó. Els avisos de vol sonen distorsionats a cabina, massa volum. Ens enlairem suaument i en pocs minuts l'aparell s'estabilitza en l'aire bromós de Barcelona. Aviat serem a Paris. Ja entrelluco la torre Eiffel al fons, com la busca d'un rellotge de sol sobre la ciutat. Posem-nos de nou el cinturó. Prenc el micròfon i aviso: "Srs. Passatgers, els parla el sr Peix, comandant. No cal que es posin els cinturons. En mig minut ens estavellarem a la torre Eiffel. Els desitjo sort i que hagin tingut un vol agradable. Gràcies per viatjar amb nosaltres".</div><div>La Carla es desperta i veu el sobre mig obert damunt la tauleta de nit, tapant la foto del pare...</div><div><br></div>Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-83402654172956650662023-11-09T12:41:00.002+01:002023-11-09T12:42:15.196+01:00ÀUSTRIA<span ;="">L'Àustria sempre somiava que volia ser gran per despenjar-se de matinada finestra avall i quan va ser-ho prou va trobar que la corda era massa curta. Va romandre suspesa entre els baixos i el primer pis durant unes quantes hores. La residència, fosca i callada en aquelles hores fredes, difuminava la seva sil·lueta en la nit immensa que regnava rere els febles raigs dels minsos fanals que remataven les cantonades de l'edifici. L'Àustria espernegava en el buit i no podia cridar. Li feia por el metre i escaig que la separava del terra i no gosava deixar-se anar tement per les seves cames. Com podria jugar a futbol si se les trencava? Havia vist tants de partits en aquell petit televisor!</span><br>
<span ;="">De sobte se sentí caure en el buit, avall, avall. La gravetat l'estirava inclement i xucladora mentre una càlida suor li amarava el rostre i fonia els seus membres, articulacions, músculs, artèries reventant en la nit dels somnis últims. </span><br>
<span ;="">Despertà. Incorporà lentament el tronc i comprovà si al costat de la tauleta de nit hi romanien encara les pròtesis que li feien de cames...</span><!--/data/user/0/com.samsung.android.app.notes/files/clipdata/clipdata_bodytext_231109_124046_291.sdocx-->Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-62066150244895836322023-09-22T23:27:00.001+02:002023-09-22T23:27:58.146+02:00MARIALA IAIA<br>
Ha recollit els nens al migdia. És divendres, no tenen escola a <br>
la tarda i s'encarrega de tenir-los a casa. <br>
Els bessons l'estiren i la fan córrer pels carrers enllambordats. <br>
"Nens, a poc a poc”. S’aturen i respiren sense deixar-se anar de <br>
les mans. "Va, iaia, no siguis poruga". El terra es va fent llis i <br>
ample. Els xics no s’estan de demanar-li llaminadures.<br>
Enfilen l'avinguda i ella s'adona que tal vegada avui han anat <br>
massa lluny en la passejada. Però no diu res i continua <br>
caminant. Els petits s'ensumen alguna cosa i no riuen tant. <br>
S'aturen en un xamfrà i el brogit del trànsit els aclapara. <br>
Prement-li amb força les mans els bessons somiquen. "Iaia, on <br>
anem?" "I el carreró, iaia?" “Ja arribem" respon la Maria <br>
mentre s'adona que no recorda on és casa seva.Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-83299245313405753182023-07-23T19:13:00.001+02:002023-07-23T19:13:55.292+02:00HIVERN<span ;="">El rau-rau d'un sord dolor desmenjat.</span><br>
<span ;="">Empeny carena avall les pedres mortes</span><br>
<span ;="">Ingrat residu de balls i dols d'amor</span><br>
<span ;="">Estralls d'un món de descreguts canalles</span>
<br><br><span ;="">No s'hi val de despenjar-nos </span><br>
<span ;="">No creguem en bruts presagis</span><br>
<span ;="">No diguem que tot és fullaraca, no</span><br>
<span ;="">No ens n'anem mai sense mots de comiat</span><br>
<span ;="">Car els vells que ens alletaren melosos</span><br>
<span ;="">No ens esperen ajaguts</span><br>
<span ;="">No s'ajacen en un núvol</span><br>
<span ;="">No riuen si ens veuen a prop</span>
<br><br><span ;="">Riguem doncs l'últim pas dels nostres peus</span><br>
<span ;="">Trepitgem fort entre les tombes i els cucs</span><br>
<span ;="">Disseminem-nos per lleres i arrels</span><br>
<span ;="">Creixem en les pinyes i en les castanyes</span><br>
<span ;="">Sempre que arribi l'hivern</span><br>
<!--/data/user/0/com.samsung.android.app.notes/files/clipdata/clipdata_bodytext_230723_191246_131.sdocx-->Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-52060889600430867822023-06-09T08:09:00.001+02:002023-06-09T08:09:30.896+02:00BEST SELLER<span ;="">El futbolista que corre de bon matí entrenant-se m'arrossega en la caiguda després del xoc i s'estavella de morros al sòl calent acabat d'asfaltar; les proves del meu manuscrit s'escampen al voltant nostre tacant-se de negre quitrà encara fumejant. S'ha trencat la cama esquerra, el pobre; jo, només una esgarrapada al colze i els genolls pelats. Miro d'aixecar-lo però pesa massa pel meu cos esquifit. El mòbil d'un vianant despistat m'ajuda, li prenc de les mans i truco a emergències; arriben tres quarts hora més tard, mentre la tíbia de l'astre mexicà treu el cap a través de la pell i la sang es comença a coagular.</span>
<br><br><span ;="">A l'hospital, en reconeixer-lo, l'ensurt del personal és ple d'incredulitat "En Chàves, el nou fitxatge"; tot són corredisses, nervis i presses, crits i renecs. Comença la desfilada de directius del club -abans que no pas familiars-, periodistes, les ràdios, els reporters de televisions diverses, programes esportius i de xafarderies...</span><br>
<span ;="">M'entrevisten; uns, com a afectat, altres com a causa de l'accident, jo, que anava tan tranquil.</span>
<br><br><span ;="">No m'ha calgut fer cap curs de </span><span ;=""><i>coaching</i></span><span ;="">, ni d'escriptura creativa ni </span><span ;=""><i>d'influencer</i></span><span ;=""> ni tan sols de lideratge. El meu llibre es ven sol...</span><!--/data/user/0/com.samsung.android.app.notes/files/clipdata/clipdata_bodytext_230609_080808_420.sdocx-->Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-80912964933183149692023-05-11T11:20:00.001+02:002023-05-11T11:20:04.317+02:00REVOLUCIÓ<div>Ha tancat la botiga perquè ja no hi té res per vendre. Aquest matí el noi del xandall se li n'ha endut l’última tauleta de nit.<br></div><div>Els primers dies trucava a la policia però aquella gent també els feia por. Els robatoris i el campi qui pugui s'estengueren ràpidament per la comarca.</div><div>En poc temps deixaren buides les botigues.</div><div>Els carnissers deixaren de fer comandes als grangers.</div><div>Els horts foren arrasats en pocs dies; els comerços, buidats en setmanes.</div><div>Els forasters convertiren l'antiga mina de sal en una presó anul·lant-ne els ascensors.</div><div> A dins, els presoners tenien llibertat absoluta. Els cridaven a l'hora de repartir el menjar i els deixaven anar. Però el tros de pa amb xocolata era tan petit que en poc temps començaren a barallar-se entre ells. Als ocupadors no els calgué usar les armes. Quan tots els indígenes foren morts, cegaren la mina.</div><div>El primer diumenge d'abril una gran festa omplí de colors la "Plaza del General" amb la presència de totes les autoritats i la benedicció del vicari.</div><div>El malson ha desvetllat l'Enric. La claredat dels fluorescents il·lumina el sostre de la galeria. D'aquí a tres-cents anys els geòlegs els trobaran i començaran les hipòtesis.</div><div><br></div><div><br></div><div><br></div><div><br></div>Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-68990024704835419812023-05-01T16:40:00.001+02:002023-05-01T16:40:16.835+02:00EXTINTS<span ;="">Esdevé la nit, ja l'oratge crema;</span><br>
<span ;="">La panxa del bou, incerta, rebull</span><br>
<span ;="">Acull generosa desgavells profunds</span><br>
<span ;="">Auscultem absorts bategar la terra</span>
<br><br><span ;="">No venen encara els cavalls dels deus</span><br>
<span ;="">La forca freda roman esmolada</span><br>
<span ;="">Amaguem argents, ocultem la xarxa</span><br>
<span ;="">Apressem els vells, amortim les veus</span>
<br><br><span ;="">Els lleons neden a la bassa fosca</span><br>
<span ;="">De les oliveres, dels ruscs vençuts</span><br>
<span ;="">De les dents els tremors sempre temuts</span><br>
<span ;="">Responen els xiulets del vent boscà</span>
<br><br><span ;="">Les llúdrigues vermelles es barallen</span><br>
<span ;="">Per un tros de peix que encara cueja</span><br>
<span ;="">Escates de plom que no deixen petja</span><br>
<span ;="">En aigües tornasolades barates</span>
<br><br><span ;="">De dol, emmetzinades, sabonades</span><br>
<span ;="">Farcides d'esmorteïdes excuses</span><br>
<span ;="">Curulles d'engrunes de massa crues</span><br>
<span ;="">Espellongades, mel.liflues, tarades</span>
<br><br><span ;="">Ni tan sols els mosquits restaran vius</span><br>
<span ;="">Veient les magres exhaurides pinyes </span><br>
<span ;="">Dels eixuts pins que cecs, orfes s'enfilen</span><br>
<span ;="">Nus de fulles, gemes, agulles i nius</span>
<br><br><span ;="">No sabrem sense aigua rentar la roba</span><br>
<span ;="">Bruta dels nostres egoïsmes banals</span><br>
<span ;="">Encarcarada, paper de vidre gras</span><br>
<span ;="">S'atura la roda, l'enuig s'escola</span>
<br><br><span ;="">En llàgrimes mortes xarrups de colors</span><br>
<span ;="">Grisos, negres, marrons, pàlids,trencats</span><br>
<span ;="">Les vides s'esborren, vi sense regar</span><br>
<span ;="">El sol evapora les nostres olors.</span><br><br><br><br><br><br><br><br><br><br><br><br><br><br><br><br><!--/data/user/0/com.samsung.android.app.notes/files/clipdata/clipdata_bodytext_230501_163927_196.sdocx-->Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-5305612598069913442023-02-28T20:19:00.001+01:002023-03-25T18:09:04.169+01:00FINS QUE LA MORT ENS SEPARI<span ;="">Sortia el sol i l'arrabassada lluïa els primers colors amb una mica de vergonya mentre l'ombrívola nit els deixava anar amb peresa. La Marta romania dempeus amb una tassa de cafè entre les mans, escalfant-se encara i mirant per la finestra de la cuina. S'havia de casar, a la tarda, i pensava que tal vegada no tornaria a guaitar el bosc de bon matí amb cap somni entre els dits que acollís els seus badalls. De neguit, no havia dormit gens; imaginava el moment de la pregunta del rector i no sabia què respondria. Havia assajat el "sí" milers de vegades davant el mirall de quarto de bany i la imatge s'enterbolia en la seva pronúncia; els quatre vèrtex deixaven anar un líquid ambre i viscós que confluía cap el centre deixant el vidre opac i fosc. Era una mil·lèssima de segon però tan real, s'hi veia jova, tendra i lliure, amb la il·lusió per l'amor i per la vida sense ferir encara.</span><br>
<span ;="">Passaren hores i la Marta romania en la mateixa posició, el cafè fred, els ulls plorosos, tèrbol l'esguard, assoleiat el bosc.</span><br>
<span ;="">Arribà la nit i no s'havia mogut...</span>
<br><br><span ;="">En Martí sacsejava la ressaca i encara no veia l'hora de fer seva la Marta. Eren de la vella guàrdia i no se sabien sencers els cossos i això li feia esperar amb candeletes la propera nit. Ell ja sabia com anava tot plegat però això no minvava el seu desig i tan sols imaginar-ho li feia salivera.</span>
<br><br><span ;="">Arribà la nit i no s'havia mogut. </span><br>
<span ;="">El mossèn, els pares, les mares, els convidats. Tot ells havien marxat. Maleïnt els uns, lamentant-se els altres.</span><br>
<span ;="">Ell, davant l'altar, esperava. Ella, davant la finestra, immòvil i congelada, somreia.</span><br><br><br><br><!--/data/user/0/com.samsung.android.app.notes/files/clipdata/clipdata_bodytext_230228_201808_051.sdocx-->Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-72631137560930059562023-02-09T22:30:00.001+01:002023-02-09T22:30:48.887+01:00L'AGULLA D'OR<span ;="">L'AGULLA D'OR</span>
<br><br><span ;="">No havia d'haver menjat res, dissabte, però no va fer cas de la mare. Al principi la bola era petita. Com una engruna de pa de pessic gratant-li la gargamella. Provà de vomitar i, només, saliva. Tossia lleument, en intervals prou espaiats com per haver-se'n de preocupar. Feu una bola de molla de pa i se l'empassà acompanyada d'un got d'aigua tèbia (remei de l'àvia Carmeta per a fer baixar les rasqueres). A la feina transcorregué el dilluns com qualsevol altre, llarg i pesat. Se sentí millor de les molèsties a la gola i gairebé les oblidà.</span>
<br><br><span ;=""> Sopant, però, reaparegué el dolor, com xinxetes foradant-li la faringe. Les nàusees i les arcades el feien convulsionar de pit en amunt i vomità violentament aquella bola desinflada plena de punxes, talment l'embolcall d'una castanya que no acabava de madurar, la pellofa del neguit i la rancúnia. La visió de la Maria en la closca d'aquell fruit li recordà l'hivern que ella fugí, amb el rostre inflat i els ulls vermells plens de retrets, retornant-li l'agulla d'or dels seus cabells descolorits...</span><br>
<span ;=""> </span><br><br>Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-72938645864167270462023-02-01T09:16:00.001+01:002023-02-01T09:16:00.302+01:00RETROBAMENT<span ;="">Els segons de cada minut queien a plom damunt del parquet del menjador. El sofà, deformat de tant de temps suportant el pes d'en Jou, grinyolava amargament cada cop que ell s'aixecava o canviava de postura i algun sospir s'esmunyia pels seus descosits en cada una de les queixes de la Maria, quan hi era. Des del dia que perdé la dent d'or de son pare, que guardava com una relíquia, que no li surt res com ell espera. La feina, la parella, els amics...tots s'han anat esvaint, uns rere els altres i pels més diferents motius, sempre atribuibles, pensa, a la desaparició de la dent.</span>
<br><br><span ;="">Aquest matí, però, en aixecar-se, respira profund i exhala l'aire a poc a poc. Com per art d'encanteri tot ho ha de fer avui: la cita per renovar el carnet de conduir; recollir els resultats de la biòpsia i, a la tarda, l'entrevista de feina -no hi creu gaire, a la seva edat- i la trobada final després de tres mesos de xat amb la noia del tínder. Tot li ve rodat i no se'n sap avenir: no ha hagut de fer cua a trànsit; la biòpsia, negativa i, a l'entrevista, ha aconseguit un contracte d'un any, el suficient perquè es pugui jubilar amb la pensió màxima. </span>
<br><br><span ;="">Oli en un llum.</span>
<br><br><span ;="">Torna a casa, s'empolaina com quan era jove i inexpert, es posa el vestit de festa i surt cap el restaurant on ha quedat amb la Rosa. En veure-la sent el pessigolleig a l'estómac igual que la primera vegada. Es presenten, entren al restaurant, s'asseuen, demanen cervesa per començar i, després d'un cluc d'ulls ella somriu i darrere els seus llavis en Jou descobreix una dent coneguda i que espurneja i llueix com un peix.</span><!--/data/user/0/com.samsung.android.app.notes/files/clipdata/clipdata_bodytext_230201_091425_856.sdocx-->Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-3804568457620591882022-12-08T18:28:00.001+01:002022-12-08T18:28:04.028+01:00TERRA D'ESCUDELLALa Carmeta s'aixeca ben d'hora. Els nanos sempre vénen quan hi ha escudella. Mentre renta les verdures deixa lliscar l'esguard per la finestra que mira al turó de les ànimes, aquell on enforcaven els bandolers i cremaven les bruixes, ho deien els morts i ara ella ho explica als néts. Avui no hi ha el gat negre a l'ampit de la finestra de la veïna i ho troba molt estrany.<br>El gat negre hi és sempre, l'últim de la seva gatinada. Viu perquè el masover no el va veure la nit que s'endugué els seus germans dins d'aquell sac d'arpillera per a tirar-los al riu. La veïna de la Carmeta sentia de nit els miols i el tragué del clot on havia caigut tot vagant pel bosc proper i l'adoptà.<br>Avui, però, no hi és i la Carmeta hi veu un mal averany. El telèfon crida histèricament en el moment de ficar les verdures dins l'olla. S'atabala perquè no recorda on l'ha deixat i recorre totes les habitacions abans de tornar cap a la cuina i descobrir-lo damunt la lleixa dels pots de llegums.<br>-Casumdena, em faig gran- remuga. La seva jova, la Marieta: que no podran venir a dinar, que al seu home se li ha girat feina i plegarà tard. -Guardi'ns l'escudella, però, que passarem al vespre i ens l'endurem. La Carmeta fica la botifarra i la pilota al brou junt amb les patates i el gra, sempre al final perquè no es desfacin.<br>Es posa un got de vermut, unes cloïsses i uns talls de fuet, s'asseu a la taula de la cuina i sospira.<br>S'aixeca passada una estona, apaga el foc, pren l'escorredor i el posa a l'aigüera. L'olla pesa un munt i l'àvia ja no té la força d'anys enrere. Tot i això l'aixeca i l'aboca al colador. Mira mentrestant per la finestra recordant l'absència del gat de la veïna. Veu, alleujada, que ha tornat i jau rentant-se les seves parts amb deler i dedicació, al lloc habitual. Quan acaba d’escórrer el caldo s'adona, sorpresa, que no ha posat cap altra olla dessota l'escorredor. I es pregunta per què? mentre mira amb estupor com el líquid fumejant s'escola desguàs avall i la pilota riu.<br>Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-82507747949922611692022-10-24T18:24:00.001+02:002022-10-24T18:24:52.974+02:00CAROLINA FIGATOVA (V.O.)La Caterina Figatova i l'Ernst Schafeck s'amistançaren definitivament damunt la ubiqua i perenne neu del pati del corral mentre la pluja de plom feia tremolar els porxos de la plaça de la vila.<br><br>L'Ernst era llavors un comandament intermedi de la "Blaue Division" destinat al front de Leningrad i ella una humil pagesa de la província que el proveïa de verdures, llegums i de tota mena de bestiar de granja per les tropes que ell dirigia.<br><br>S'havien conegut el dia que ell esbotzà la porta de la petita masia fusell en mà i li requisà amenaçadorament tot allò de la granja que es pogués menjar. Des de llavors tots els primers de mes un comboi alemany arribava i, mentre ells feien l'amor -per dir-ho d'alguna manera- al paller, els soldats li buidaven el rebost.<br><br>La Figatova -pensava ara ella que mai li havia escaigut tant el malnom- s'havia embolicat amb el major nazi més per por que no per gust. Els soldats d'en Schafeck eren vinguts de molt lluny, de la Espanya franquista i autàrquica de l'aligot i el braç enlaire que havia guanyat la guerra i imposava la "una grande y libre". Eren aquests homenets baixets i rústics, a més d'ignorants i fatxendes, però duien a sobre una mala llet esfereïdora fruit de la seva incultura i de l'abstinència sexual que de vell antuvi i sota el jou immisericordiós de l'església catòlica, apostòlica i romana havien de preservar. Però quan sortien fora es deixaven anar i llavors... Molts d'ells venien rebotats de la guerra del '36 i n'havien fet un modus vivendi i això els feia aterradorament imprevisibles.<br><br>La noia se sentia raonablement segura sota el paraigües de l'alemany i n'apreciava la seva protecció.<br><br>En Klaus, marit de la Caterina, lluitava pels sòviets al front d'Stalingrad i feia mesos que no en sabia res, d'ell. Les últimes notícies deien que l' exèrcit soviètic començava a guanyar terreny i ja feien retrocedir les tropes del Reich. Probablement la guerra s'acabaria aviat.<br><br>Ella sabia, malgrat no voler pensar-hi, que si algun dia els seus homes es trobaven hauria de decidir amb quin dels dos es volia estar. I no veia gens clar a hores d'ara quin preferia que sobrevivís. Si en Klaus, innocentot i matusser, però que coneixia bé les feines del camp i les feia de gust i encara se l'estimava o n'Ernst, alt i ben plantat i que li xiuxiuejava mots mel·líflus a cau d'orella i a qui segur que algú -alguna, mai no li havia esmentat- esperava a Munic o a Frankfurt o vés a saber on, encara no li havia tret d'on venia.<br><br>De vegades, oh paradoxa, ella desitjava d'amagat que la guerra no s'acabés mai per no haver de decidir. Aixecava els punys al cel i cridava "Ai, mare, què farem quan tot això s'acabi? Però mai ningú no li responia.<br><br>Tan bon punt hagué decidit amb qui volia passar la resta de la vida va treure del forn el pa de pessic i prenent els motlles amb les lletres del seu nom es disposà a decorar-lo. En Shafeck, malgrat la canosa tofa que bullia sota la gorra de plat sempre li havia semblat molt atractiu però en Klauss...<br><br>En Klauss era perfecte..!<br><br>A la fi els alemanys van haver de plegar veles i marxar i l'Ernst la visità per acomiadar-se i la va voler compensar amb un sobre ple de bitllets de marcs els quals ella refusà.<br><br>En Klaus morí en plena celebració en caure del carro de combat mentre ballava, inflat de vodka, damunt la torreta del tanc.<br><br>L'Ernst fou mort en la retirada a mans d'un dels homes baixets, gelós del seu embolic amb la Figatova...<br><br>I ara, mare, digueu-me -deia la vídua- què faré jo, si vós tampoc no hi sou..?<br>Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-41260594960201601792022-10-24T18:21:00.001+02:002022-10-24T18:21:46.749+02:00AQUAREL·LAAQUAREL.LA<br><br>Et difumines<br>Rere el turquesa de la pintura<br>Que et lleva el somriure<br>T'evapores<br>Com neu fent-se fum<br>Rere uns llavis de mentida<br><br>Ves<br>Troba un rastre nou<br>Que et desveli<br>Sense fi els prejudicis<br>Et prometran<br>El més brillant<br>Tros de lluna<br>Abans de passejar-te<br>Per la més fonda mar<br>Rumia,<br>Torna després, si vols,<br>Lliure<br>De tots el secrets.<br><br>Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-61084080264109053032022-10-24T18:19:00.001+02:002022-10-24T18:19:31.174+02:00PERFORMANCEPERFORMANCE<br><br>Aquell dia no vaig poder seure. La línia 2 anava plena de gom a gom. A la tele havien anunciat que al vestíbul de l'estació del Clot hi hauria una performance especial de no se savia què a no se savia tampoc quina hora. El metro habia obert aquell dimarts a les cinc. Des de la sortida del primer convoi la capacitat dels trens havia estat ultrapassada. Les autoritats de TMB havien hagut de posat vigilància especial en totes les estacions de la línia 2 ja que tot eren empentes, crits, caos i confusió.<br>Com que començo a treballar molt d'hora vaig tenir la sort de poder entrar en el primer tren. La desgràcia era que, tal com anava la cosa potser no en podria sortir.<br><br>A Sant Antoni, la segona parada, ja anavem com sardines. La gent feia esforços titànics per treure els mòbils de les butxaques, cosa imprudentíssima ja que es corria el risc de que et caigués a terra i fos trepitjat per la multitud. Bé, en el fons això era un avantatge. Avui no hi hauria tuits. Ni d'amor, ni de política, ni futbol, res...qui volgués dir alguna cosa ho hauria de fer parlant...<br><br>Vam arribar al Clot i, com era previsible, no ens van deixar sortir fin passada una bona estona. L'andana es mantenia buida pels efectius de vigilància a fi de que la gent que sortia pogues fer-ho abans de deixar passar la que havia d'agafar el metro. Aquests esperaven a l'escala, deixant lliures les escales mecàniques les quals estranyament funcionaven, per la gent que sortia.<br>Un cop al vestíbul un cordó policial mantenia obert un estret passadís entre la massa de persones que s'hi amuntegaven. Vaig passar entre elles i vaig sortir al carrer. A la Meridiana el trànsit estava col.lapsat per la extraordinària quentitat de gent. Vaig arribar a la feina, caminant. El dia va passar amb una relativa tranquil.litat, nomès alterada de tant en tant pels comentaris dels companys que anaven arribant, tots a deshora.<br><br>Van arribar les dotze de la nit. Tots els carrers al voltant del Clot seguien, ara,tancats al trànsit completament. Semblava ser que l'acte, el misteriós acte, havia estat traslladat a una plaça propera on s'hi havia montat a correcuita una tarima, com les que fan servir els músics de festa major. També, i degut al ressò que havia provocat tot allò, s'havien iinstal.lat pantalles gegants de televisió a diversos indrets de la ciutat. La més gran de totes al Camp Nou, però també a l'estadi Lluís Companys i a Pl. Cataluny i Espanya.<br><br>El metro ja era a punt de tancar i encara no havia passat res...La gent, alguna de la qual feia 14 o 15 hores que esperaven estava famolenca i assedegada. L’agressivitat es podia tallar com mantega amb ganivet ardent.<br><br>De sobte, el passadís entre la gent es comença a eixamplar. Quatre Mossos a banda i banda apartaven la gent i feien espai. Darrere d'ells l'alcaldessa, amb un somrís d'orella a orella, saludava la gent. La majoria, degut a la llarga espera, l'insultava. Alguns, pocs, la saludaven, contents.<br><br>A continuació venia un home. D'uns 65 anys. Vestia un uniforme de color blau, amb gorra de plat a joc. Lentament avançaven entre la munió de persones amuntegades al carrer. Finalment arrivaren a la tarima i saludaren la multitud.<br><br>Digué l'alcalde: "Avui és una data històrica pel transport de la nostra estimada ciutat. Aquest home, mite vivent del ferrocarril metropolità al qual s'ha dedicat en cos i ànima els darrers 50 anys, avui us vol dedicar unes paraules".<br><br>Mig geperut, l'home agafà el micro i digué:" Us pregunteu qui sóc? Sóc, tan sols , l'ultim maquinista”Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-36462320751309184732022-10-08T18:42:00.001+02:002022-10-08T18:42:37.195+02:00SOMNIS ENLLÀ<span ;="">La Carolina Figatova i l'Ernst Shafeck es van amistançar a la frontera, sobre la perenne i ubiqua neu glaçada i a cobert de la pluja de plom, sota els porxos de la plaça de la vila. En Shafeck era un comandament mitjà de la Blaue Div. i la Figatova una pagesa de l'àrea de Leningrad que el proveïa de verdures, llegums i animals de granja per la tropa. Ho feia per força, que no per gust, però nedava entre dues aigües; podia ser presa per uns o altres segons bufés el vent i només la protecció de l'Ernst la mantenia lleument segura. Els soldats venien de lluny, de “La España una, grande y libre” de l'aligot i el braç enlaire i malgrat que eren molt baixets, gastaven una mala llet i una tal manca de dones i d'escrúpols que els feia perillosament previsibles. S’atansà a l'Ernst més per por que no per atracció. El seu home lluitava, si encara era viu, al front soviètic i no en sabia res, d'ell, només que si un dia es trobaven tots dos tan sols un n'havia de quedar i no veia clar, ara per ara, quin preferia que sobrevisqués. El seu home era treballador i sabia fer anar les eines del camp, en coneixia els ritmes i els temps, si havia de nevar o si tindrien estiu enguany o tampoc. Ai, què farem, mare?- preguntava, aixecant els punys al cel. Però ningú no li responia. Varen acabar-se els combats; l'Ernst, quan hagués recollit el campament, hauria de marxar; l'Òleg, si era viu, aviat tornaria. La mama ja no era com abans: li feien figa les cames, les coses li queien de les mans i sovint tenia el cap emboirat i no recordava fets recents... Què faré, mare, si l'un se'n va i l'altre no torna? Què faré, mare, si vos no sabeu qui sóc ni on guardeu les claus? Què faré, mare, si els pensaments se'm perden somnis enllà..?</span><!--/data/user/0/com.samsung.android.app.notes/files/clipdata/clipdata_bodytext_221008_184154_783.sdocx-->Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-76349985064351671272022-06-16T12:11:00.001+02:002022-06-16T12:11:24.217+02:00PÍNDOLES<span ;="">La primera gota li espetega al nas, com una verruga de bruixa; </span><br>
<span ;="">la segona, més densa i més grossa, gairebé li fa un clot a la closca; és la tercera la que forada les seves sabates i li travessa el peu a l'alçada d'allà on comencen els dits. No sent cap mena de dolor; el mateix líquid les gotes del qual ja quasi omplen l'avinguda i els carrers adjacents cauteritza el forat, de la mida d'una moneda de duro. La Calatxi corre tan de pressa com li ho permet la motxilla de l'esquena i el farcell lligat al coll que encabeix el nadó rosat que acaba de parir i que no deixa de plorar. Els cotxes romanen abandonats pels carrers i les autopistes. Tot pareix bullir sota els seus passos i es recorda de Déu, que l'ha deixada sola. Cap de tots els cossos estesos arreu respira; nomes de tant en tant algun es desinfla deixant anar la flaire de la mort amb un esmorteït xiulet. </span><br>
<span ;="">Quan arriba al cim del turó observa la plana boirosa i sulfúrica i sap que nomes ella i l'infant sobreviuen. Sortosament, Minerva l'ha protegida sota la capa invisible de vellut per a fer-la deessa de la nova generació. Es promet a ella mateixa que no cometrà els mateixos errors dels déus coneguts. Ara no hi ha ningú tret d'ella que en recordi res, d'aquells déus, i el nen, Càlixt, és massa petit. La noia treu de la faldriquera el pot de cigrons que ha fet servir per guardar les píndoles, en desfà dues a la boca i les regurgita a la gola de l'infant que somriu i fa un rot. Ella s'en menja una. En el pot de pressec guarda les píndoles gamet home, en el de pinya les femenines. Quan arribi l'hora se les prendran, mare i fill, i faran una nova generació de criatures innocents. Quan ells es morin ja s'espavilaran, els altres.</span><br><br><br><br><br><br><!--/data/user/0/com.samsung.android.app.notes/files/clipdata/clipdata_bodytext_220616_112152_128.sdocx-->Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-58548548363157297092022-05-12T11:52:00.001+02:002022-05-12T11:52:25.329+02:00LA CONXORXA DELS CONILLS"I ningú no sabia distingir qui era l'home i qui el marrà", Orwell.<br><br>"Sóc un porquet d'atura", -Babe, el porquet valent-.<br><br>Amb la mà de morter a la dreta i l'animal l'esquerra, en Napoleó s'ajusta el monocle i tanca l'altre ull per a apuntar millor i deixar caure tota la força al clatell del conill. Avui en menjaran. Recull el puro que penja mig apagat al cantell del marbre i pren la copa de cava per segellar l'ofrena a l'ex-amo. Per fi. Ara són iguals, homes i porcs, porcs i homes.<br>Mentrestant en Babe, aliè a tots, rosega els darrers brins d'herba de la menjadora i pensa en els seus companys. Se n'han endut uns quants a la casa gran i quan això succeeix sap que no els tornarà a veure. Sap, també, que a ell mai no se l'enduran doncs malgrat haver estat criat pels conills no en té l'aspecte. S'assembla més a en Napoleó, de qui diuen que és fill. De matinada li ha semblat sentir la mare conilla xiuxiuejar amb els seus altres fills tot dient-los que l'hora s'acosta, que ho tenen tot arreglat amb el mascle cabró. El porquet rosegador, que no té amics després de la traició dels bens i els gossos d'atura, sap que si en són capaços haurà de triar bàndol...Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5867861684116846227.post-9287145411108425152022-04-21T23:58:00.001+02:002022-04-21T23:58:32.710+02:00PLEGONo penso treballar mai més- es digue l'impressor mentre premia el botó verd de la guillotina.Sóc nouhttp://www.blogger.com/profile/00050856952346802371noreply@blogger.com0