diumenge, 12 de juliol del 2015

MUNTA'M


Munta'm sense escletxes
Sense espais buits
Mou-te sincronitzada
De la manera que saps
Només tu
Esquitxa'm salada suor 
Freda
I no deturis el ritme
Busca la forma 
De fer-me córrer.

Munta'm sense vergonya
Esclafa'm sota el teu cul
Un pèl encara més ràpid
Un pèl encara més fort
Més fort i esbufega suau
Fés-me petar les bombetes
Esprem-me fins espatllar-me

Munta'm i després eixuga't
La cara, els braços, els pits
Les cames, el front, l'oblit.
I ara vés-te'n que t'espero,
Demà, al mateix indret
Ves-te'n que sempre seré
Si vols, la teva fidel
Bicicleta estàtica.

dissabte, 11 de juliol del 2015

SILENCI REMOR ESGLAI

Silenci
Només el zumzeig
Del pet d'una bombolla
D'aire, de gel, de vent,
Rondinant-me les temples.
Només l'avís 
Del frec constant
D'una idea.

Silenci
Només el darrer alè
Del nàufrag sense fusta,
L'hèlix esquerdada 
En plè vol damunt
Les serres nevades
De temps oblidats.

Remor
De noves tempestes
Atançant-se 
Plenes de trons sense
Llamps.
Plenes de fang del desert
Deixat caure damunt 
Les runes.

Remor
De plugim de foc
Desfent les pedres 
Gastades, rodones,
Esblanqueïdes
Com ous de cigonya
Rodolant dessota
El nostre campanar.

Esglai
De veure de nou
Arribar la capa negra 
De la famolenca solitud
Que se m'ha de cruspir
Xuclant-me els ossos
Fins la veritat amagada
Darrere els 
Ulls.

Esglai final
Davant la ceguesa
D'uns ulls de plom
Recremant-me les conques
Plenes de res, 
Blanc de blancs
Com ulls de suro transparent
Pintat de llàgrimes
Negres.










divendres, 3 de juliol del 2015

EL LLUMÍ

Relat guanyador anual del Microconcurs IV Edició de La Microbiblioteca. 

Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.

El llumí


Ha sortit de bon matí a collir llenya. N'ha acumulat una bona quantitat. L'hivern comença a fer-se senyor del bosc i no sap quant de temps podrà resistir. Fa deu dies que va trobar la cabana enmig del no-res. Els bandits els havien assaltat mentre viatjaven cap al nord en aquella atrotinada diligència. Varen matar la seva esposa i el conductor. Se'n va salvar perquè havia anat a fer un riu fora del camí quan aparegueren aquells tres.

A sopluig, apila la llenya i es disposa a encendre-la però, amb què? No te manera de fer foc. regira calaixos amunt i avall i res. De sobte, el miracle. Un llumí a l'ampit de l'única finestra. El pren, amb compte de no trencar-lo. Els dits se li estan posant morats i, si se'n surt, n'hi hauran d'amputar algun. L'alegria esdevé desesper. Com l'encendrà, aquell llumí? El frega per les parets, pel terra, per la taula. Res. Ho prova i ho prova fins que el cap de fòsfor es desfà.

El jove encén la cigarreta. L'encenedor nou, regal de la seva xicota, és molt bonic. Es reuneix amb son pare a la cabana. Una caixa de llumins antics reposa en un seient de pedra al costat de la porta. Mentre els forenses retiren l'esquelet, els dos homes fumen.

Celestí Casòliva i Morales
Barcelona