dijous, 21 d’abril del 2022

PLEGO

No penso treballar mai més- es digue l'impressor mentre premia el botó verd de la guillotina.

UNA JORNADA MÉS

Treballa dur cada dia i, de nits, s'esmerça en respondre les cartes que rep i que no pot contestar quan és a la feina. Les té enamorades i totes li ponen, fins i tot molts galls. És un heroi per a moltes persones. Si sabessin com li costa sovint de satisfer els encàrrecs dels clients, tan exigents tots ells. La única que no està gaire contenta és la seva esposa doncs quan ell plega , de vegades molt tard, li costa poc d'enredar-se amb els companys per fer una -unes- cerveses. Ella ho sap, li ho consent i l'espera desperta amb la il·lusió de tenir junts una estona per xerrar i explicar-se com els ha anat el dia. Fins i tot per a abraçar-se i fer l'amor com abans, quan eren més joves. Encara ho són, quaranta i tants no són masses, però la cardamenta no lluu com abans. I és que ell arriba molt cansat i l'estrès sovint no li permet separar feina i plaer. Com enveja les persones que quan pleguen són capaços de desconnectar de seguida! Però no pot. No se sentiria prou professional si no contestés les cartes encara que tan sols fos per a oferir les seves disculpes a les seguidores incondicionals que tantes molèsties es prenen.  Per altra banda totes les potingues que s'ha de prendre per a obtenir un rendiment òptim l'estan afeblint i ja no és aquell treballador incansable de fa uns pocs anys. Ara, quan són al llit amb la dona, la besa, l'acarona suaument i li treu les calces amb delicadesa, això sí, però furga i forfolla apressat dins les seves cuixes i amb un curt vaivé desganat acaba l'estona d'amor i de sexe. La Maria es gira d'esquena i somica. Potser demà... Però demà, a primera hora, en Biel tornarà a prendre els batuts i les píndoles i farà els estiraments i la meditació per a facilitar la concentració i sortirà a corre-cuita  cap l'estudi on les noies l'esperen eixarrancades per rodar unes escenes més... Es posarà el primer condó del dia i començarà una jornada més, un dia menys...

dijous, 14 d’abril del 2022

LA NOIA DE LA NETEJA

LA NOIA DE LA NETEJA 

“Algú em va dir que encara m'estimaves" Carla Bruni.

Però el destí restava escrit en el full del cluc dels teus ulls i l'Artur no va saber llegir-lo. Arribares de bon matí, aquell dia, i el suau murmuri de l'aire acompanyava el vol de les teves faldilles sota la llinda de la porta en entrar. Et descalçares i un tomàquet minúscul a les mitges deixava escapar la punta esmolada d'una ungla. Riguéreu. El te era dolç i el toc de les gotes de rom afegia riallades espasmòdiques a la conversa. El primer bes tingué gust de melassa i el frec dels vestits deixats anar moria damunt del parquet en una flonja carícia. Digueres que volies, desitjaves, cavalcar-lo i s'estirà enmig del llit penis enlaire mentre et masegava els pits i l'esguard se li fonia sostre enllà. El capçal fou, a la fi, l'amagatall perfecte de la teva venjança. L'Artur mai no pogué imaginar la sensació de la fulla enfonsant-se-li al cor quan una potent ejaculació t'esquitxava el rostre mentre somreies amb una ganyota de satisfacció i de fàstic.  La noia de la neteja venia a les tres...

dissabte, 9 d’abril del 2022

DEL FOC A LES BRASES

Vaig fugir de miracle. Als diaris els fascinen els escàndols,  la morbositat. Només vàrem conviure un parell de mesos però tothom m'inclou en les seves malifetes. La segrestadora de nens era agradable quan li convenia i amb mi va desplegar totes les seves arts.  Quan me’n vaig adonar, els meus pensaments es van conxorxar per a escapar-me.
En aquells dies corrien per la ciutat uns homes-anunci que oferien feina ben pagada al Pirineu de Lleida i vaig veure-hi l'oportunitat. Vaig parlar amb un d'ells el qual m'informà d’allò que calia fer. Sortia una expedició el proper diumenge. La diligència ens dugué fins a Sort i des d'allà, eines a coll, calia caminar fins al campament de l'empresa uns quants dies. Tot d'homes foscos malvivíem en els pavellons i tot era treballar i dormir fins que l'oportunisme em facilità la vida. El capatàs  va saber dels rumors que xerraven de mi a la capital i, com a vell jugador, se n'aprofità per a fer-me càrrec de confiança com a vigilant de les obres i, sobretot, de les timbes que organitzà d'ençà que la primera mesada fou a les butxaques dels obrers. La carretera avançava de pressa  i aviat estaria a punt per arribar a Capdella, on construiríem la Central. Establert el campament definitiu en un pla prop del poble començàrem les obres. Alguns dels pagesos dels voltants boicotejaven el ritme de treball, protestant per les expropiacions que els havien pres part dels conreus. Com a vigilant, havia d’escarmentar-los. La pega fou que, gaudint del coneixement del terreny, de les armes escaients i del factor sorpresa, una nit sense lluna s’esmunyiren dins el meu barracó i, amb les dalles esmolades m’atacaren salvatgement. Avui resto en un asil de Ripoll, sense cames, esperant el cop de falç definitiu.