PARIS

Avui no beuré. Tinc massa coses a fer i totes són importants. El vol surt a les 18:45 i no el puc deixar marxar sense ser-hi. No duré equipatge, no crec que em calgui res aquesta vegada.  Haig d'anar al banc. La Carla va ser-hi ahir per tal d'obrir un nou compte i només cal la meva signatura per a transferir-li tot a ella. Ara és a casa, dormint. Li he fet un petó al front abans d'anar-me'n.

Ja sóc a l'avió. Mentre l'assistent de vol efectua la seva coreografia enmig del passadís em poso bé el cinturó. Els avisos de vol sonen distorsionats a cabina, massa volum. Ens enlairem suaument i en pocs minuts l'aparell s'estabilitza en l'aire bromós de Barcelona. Aviat serem a Paris. Ja entrelluco la torre Eiffel al fons, com la busca d'un rellotge de sol sobre la ciutat. Posem-nos de nou el cinturó. Prenc el micròfon i aviso: "Srs. Passatgers, els parla el sr Peix, comandant. No cal que es posin els cinturons. En mig minut ens estavellarem a la torre Eiffel. Els desitjo sort i que hagin tingut un vol agradable. Gràcies per viatjar amb nosaltres".

La Carla es desperta i veu el sobre mig obert damunt la tauleta de nit, tapant la foto del pare...

ÀUSTRIA

L'Àustria sempre somiava que volia ser gran per despenjar-se de matinada finestra avall i quan va ser-ho prou va trobar que la corda era massa curta. Va romandre suspesa entre els baixos i el primer pis durant unes quantes hores. La residència, fosca i callada en aquelles hores fredes, difuminava la seva sil·lueta en la nit immensa que regnava rere els febles raigs dels minsos fanals que remataven les cantonades de l'edifici. L'Àustria espernegava en el buit i no podia cridar. Li feia por el metre i escaig que la separava del terra i no gosava deixar-se anar tement per les seves cames. Com podria jugar a futbol si se les trencava? Havia vist tants de partits en aquell petit televisor!
De sobte se sentí caure en el buit, avall, avall. La gravetat l'estirava inclement i xucladora mentre una càlida suor li amarava el rostre i fonia els seus membres, articulacions, músculs, artèries reventant en la nit dels somnis últims.
Despertà. Incorporà lentament el tronc i comprovà si al costat de la tauleta de nit hi romanien encara les pròtesis que li feien de cames...