diumenge, 30 de juny del 2013

ON ETS DE MATINADA?

ON ETS?

On ets que no et veig el somrís? 
On  amagues aquell esquitx
De joia que prometies?
D'on treuré el teu record
Si em deixes oblidar-te?


MATINADA

Matinada sense tu, 
nit perduda 
de diamants sense pulir. 
Estraperlo d'or impur. 
Parany mental paranormal. 
Volàtil allau de difuses incerteses. 

Estels colpejant-me
El pit amb ses puntes
D'argent corrupte
Que estén verí d'enyor
Pel meu cos aixafat
D'espera, llarga espera
Sense treva.


FANG

Arrebossat de fang,
De nou m'aixeco 
D'entre els morts
Que la remor fosca
Del món deixa enrere.
Tan se val que remuguin
Una i altra vegada




divendres, 28 de juny del 2013

PETJADES

MORÍEM

He somiat que ens moriem. 
Junts. 
I junts ploràvem allò 
que deixàvem de fer. 
I ens ploràvem el futur
Que no tindríem.


CEC

Cec, orfe passat sense tu.
Esborro dels  records  
la memòria del rebuig.
Escric amb guix permanent
L'avui que t'endevino.
Un instant.

Sempre dic un instant
Sabent que no és prou
A abastar-nos.
Sortosament, els nostres
Instants són eterns.

Cadena perpètua volguda
L'abraçada del teu nom
Em deslliga els vestits
I nu com ahir te m'ofereixo
Ara que prou meu et sento
Les petjades.


dimecres, 26 de juny del 2013

FORMIGUES FOSQUES

LABERINTS

Entre dos instants màgics
S'estén l'oceà pervers
Del dubte, del temor.
L'agredolça, salada
Mar de cruels laberints 
Que lliguen les vides.


FORMIGES

Les formigues ens pujaven 
cames amunt i espantaven 
les pessigolles que encara 
sentiem quan ens trobàvem. 
I la coïssor ens envaía sempre.



FOSCOR

Vingué la nit 
i la foscor se'ns 
cruspia.
A poc a poc 
ens arrencava 
els membres.
A queixalades, 
el dolor esbocinava 
la passió de ser-nos.

ETERN

ETERN

Etern, 
el temps congela l'espera
 i malaeix les passions aturades 
en l'eteri malson del bes ajornat. 
Etern, 
el temps se'n riu dels amants...

I sé que estàs dins la nit 
i se'm menjarà la lluna 
per sempre si no surts 
per endur-te'm. 
I seré cràter lunar 
que et somriurà 
Quan em miris


LLUM BRILLANT

Neguit. Malson. 
La llum brillant 
del fons dels teus ulls 
m'atrau sense pietat, 
sense descans. 
I em sento morir la pell 
quan te'n vas.



dilluns, 24 de juny del 2013

COM ES PERDEN ELS MISSATGES??

  " El límit de la intel.ligència és la felicitat. El límit de la unitat és 1. L'infinit mai no s'acaba. El missatge canvia pel camí i es perd en arenes movedisses per sortir-ne arrebossat, nou, diferent..I el que llegeixis no serà el que vaig escriure quan t'imaginava."  . @tinocasoliva a twitter 24/06/2013
 
   Diuen els aborígens d'aquella part de la selva que, en les arenes movedisses, hi viuen uns peixets minúsculs que mengen lletres. Per això, quan els missatges s'hi perden, els peixets surten de sota les pedres que es troben als fons de les tolles i els devoren amb una  voracitat més gran, fins i tot, que la de les piranyes, de les quals en són cosins germans.

 Mil.lèssimes de segons més tard, ja els han paït i entren en un mena de sopor tan destructiu que el noranta per cent dels peixets es moren. Són els que no han pogut suportar la duresa dels missatges que l'ordre de les lletres han format en empassar-les.  Els que ténen estómacs poc preparats o ja malaltissos de "per se". Els que estan acostumats a digerir tan sols missatges fàcilment intel.ligibles i que diuen sempre el que ells volen escoltar.  Per això, per poc que una lletra canvïi el seu lloc per una altra, ells són incapaços d'adonar-se'n i, en ser tan voraços, se les mengen de totes maneres, produïnt-se involuntàriament una mort tan prematura. Aquestes lletres resten per sempre més dins els seus petits estómacs i mai més ningú no les torna a veure. Missatges perduts que són els que s'envien a deshora, els que no troben destinatari, els massa entortolligats i confusos, els repetits, etc...

Del deu per cent que sobreviu a aquestes pesades digestions un noranta per cent, més o menys, també paeixen les lletres però degut a diferents motius quan les excreten no ho fan en el mateix ordre en que les van menjar.. 
 
  Els zoòlegs i investigadors especialitzats en peixos tropicals n'han pogut establir, fins ara, diverses causes.
 
Les més importants pel nombre de cassos són les següents:

  - Hi ha peixets anorèctics que fan veure que es mengen els missatges sencers però, amagats en la multitud, nomès empassen unes poques lletres. Cosa per la qual els missatges surten retallats i mutilats. Exemples en són molts dels titulars dels diaris a internet.També, en menor escala, les xafarderies de carrer, mercat, perruquerįa, etc...

   -Peixets bulímics que degluteixen voraçment i compulsivament totes les lletres que els arriben i seguidament les vomiten violentament. Exemples en són tots aquells que no contrasten les informacions que els arriben i les deixen anar sense moltes vegades ni saber què estan dient, tan sols escampant brutície i brossa arreu. També aquí ténen cabuda les xafarderies de barri, mercat, etc...però, a més, s'hi afegeixen les difoses per internet i xarxes socials a més de les emeses en els informatius que expliquen les coses segons el patró que els paga...

   -La SPAM (salmonel.losi dels peixets d'arenes movedisses)  provoca una gran evacuació líquida que ho empastifa tot i confón figues amb patates i aquestes amb petxines de sorra. És la més perillosa de les malalties d'aquests peixets: de la barreja d'informació que els entra als budells en surt un aiguabarreig inintel.ligible per als humans que els poden llegir o escoltar. Exemples més populars en són la majoria de polítics que usen eufemismes i canvien els significats de les paraules segons els convé i com menys els entenguin les persones que els han de votar molt millor per a ells. Convé anar molt en compte amb aquesta malaltia ja que, per a molts, és mortal. Sobretot per a malalts en llistes d'espera, afectats per les hipoteques abusives, mileuristes i aturats de llarga durada...

  Tan sols un esquifit ú per cent dels minúsculs peixets paeixen i excreten les lletres en el mateix ordre en que fóren escrites. En són afortunades les persones que els poden recuperar que, normalment i sense que se sàpiga ben bé per què, acostumen a ser les que en aquells indrets es consideren les més intel.ligents, les mès sàvies... I tothom els respecta i els segueix i segueixen els seus consells. Són els únics que han pogut entendre els missatges tal com van ser emesos, sense dobles, ni triples ni múltiples interpretacions. I ténen, també, la capacitat de transmetre'ls com són, nus de superflus ornaments. Són periodistes, polítics, metges, poetes, actors, operaris, paletes, comercials...etc, tan dones com homes,  honrades que, malgrat tot, formen una majoria de la gent i els quals cada dia són més forts perquè cada dia que passa estan més units en l'objectiu comú de tenir un país lliure i sobirà que decideixi per ell mateix quin és el camí que vol seguir...

"El què fa l'avorriment!!"

@divapiti és qui m'ha inspirat aquesta cosa. Agraiu-li a ella. 
Jo tan sols he desenredat la madeixa de les tonteries que se m'anaven acudint!!!

REVETLLA

Ràbia encesa de tenebres 
en fogueres transparents. 
Disbauxa tendra de fusta vella 
fumejant  en la gran nit. 
Certesa humida d'ebri consol.

O èbria certesa d'humit consol
quan,del cor de les flames, 
esdevinguis corpòrea medusa 
de l'infern més desitjat.

Aleshores, prenent-me 
amb tentacles d'acer, 
m'abduirás, duent-me 
en vol veloç al cim dels estels. 
On, despullant-me de 
pors, em faràs teu.

Vindrà el matí, demà.
Quan el son em deixi 
Tornaré al món del humils.
No et recordaré.
Ni sabré mai, amb certesa,
Si et consumires per mi.

dissabte, 22 de juny del 2013

ESCULLS

MOTS DE LLANA

Envoltes de mots de llana 
els versos d'hivern 
i els guardes en pots de vidre. 
Els fruits del nou estiu 
donen suc de paraules 
per descobrir .


ESCULLS

Esculls ignorar els acollidors 
braços del son per patinar lliure 
damunt la pell lliscosa 
dels flonjos plaers de la nit. 
I tendra em reculls els ossos. 
Ara que, en el solstici primer, 
trobarem càlides raons 
que emetran bombolles irisades 
eixint dels nostres frecs femorals.
En la nit més nit de totes
Estendrem llençols de foc
I atiarem salvatgement
La dansa primera, origen
Del món dels déus,
Olimp dels humans anhels.
Més enllà sempre més
De la vida i de la mort.





divendres, 21 de juny del 2013

M'OBSERVES

ATZUR

Endinsat en l'atzur del mar quiet, 
en el vers dels rojos capvespres, 
surto a trobar-te el verd dels ulls, 
on emmirallar un somrís per a tu.


MALDESTRE

Corro maldestre per aixoplugar-me en tu. 
Entrebancs amb rocs de dubte malden 
per fer-me caure no sabent que, 
sempre, l'amor per tu m'aixeca.


EM MIRES

Em mires. 
M'observes. 
Desfàs el camí 
si em veus acostar-me. 
I tornes, poruga, 
si veus que m'allunyo. 
Et veig. 
Et miro. 
I jugo amb l'atzar..


dijous, 20 de juny del 2013

JUNTS

JUNTS

Junts, 
ancorats en un sol jaç, 
soldats per suors Infinites,
Trèiem el sol a jugar. 

Relligant amb fil de vidre 
tots els petons de l'estiu
Escuràvem sense descans
tants minuts per recordar.

Tantes llunes plenes,
Noves, blanques,
Negres, rodones...
Matineres i nocturnes.

No teníem temps per ser-hi
Però sempre hi érem a temps;
I, sense espais buits entre els dos
Passàvem les matinades.

Junts, 
ancorats en un sol jaç,
Suors infinites ens solden
Per sempre,
Treient el sol a jugar.


URGÈNCIES

Ens estrenàvem les urgències 
i  n'obriem tots els pots alhora ...
aigua i fum. 
Tous esforços per descobrir-nos ..

dimecres, 19 de juny del 2013

FUMS IMPOSSIBLES

VENDRE FUM

Passar la vida venent fum, 
embolicant promeses 
en paper de celofana, 
posant-hi de llaç falses ofrenes.
I gaudir-ho tot fins al final.


AMANTS IMPOSSIBLES

Amants impossibles
Fent, de les carns, 
Aiguabarreig tangible,
D'abraçades, suc.
De les pells, humits ruscos
D'abelles brunzint alhora.


REVETLLA

Infern d'aiguamolls inundant 
de socarrim epidermis imantades 
de tossut desig aigualit. 
Revetlla de passió 
estalviada 
fins que  sigui la nit.

 


 


dimarts, 18 de juny del 2013

ISÒTOPS CALENTS

POLS DEL CARRER

Em veuràs collir 
La brossa dels dies calents. 
Esbrinar si entre la pols 
Dels carrers 
Un alè del teu record 
Puc destriar 
Per guardar-lo
Sempre amb  mi...


ESPIRALS

Petites espirals d'humor
Barallant humides en
Cercles concèntrics
Galopant ferotges
Damunt teu avui...
Demà cilindres tous
No podran oferir-te
Vectors d'amor..

Únicament àtoms d'honor
Buidant isòtops calents
En cruïlles curulles
D'espeternecs aïllats,
De virus pudents
Trencant-me la vida
En trossets esmicolats
De boirosos records.

Diòptries inútils d' ulls ganduls,
Verds i marrons ulls cansats.
Límits acústics ultrapassats,
Oïda sorda de pa torrat.
Olfacte tebi no perfumat,
Essència d'oli malaguanyat.
Sols aprofito tacte i sabor:
Precisos dits, inquieta llengüa.
La teva pell, pam a pam, tàctil frueixo;
Els teus mel.líflus sabors empasso...