ENYORO LES AIGÜES CLARES

Sento espessir-se la nit al voltant de les lluernes que cremen el vol sobre els caps del fidels.

Enyoro les aigües clares, manses, dels teus ulls encesos guaitant la veritat en els meus.

Predic l'escalfor del foc de la llar de la casa del poble dels pares de les nostres infanteses d'escoles diferents de mestres bruts i grossos de dits esgrogueïts i mans llefiscoses sota les robes dels seus nens.

Nans de galtes enrojolades dansant a la plaça dels despropòsits...

CORREM

Correm nus per boscos

Grisos

Esperant que els arbres 

Parlin

Del secrets negats de bardissa

Negra

Que ens barren tossuts la jove

Recança

Dels futurs que sols adés i ara

Pensàvem