dijous, 6 d’agost del 2015

TOT I RES

Tota la màgia
Ennuegant-me
De sobte

Tot l'esforç
Esvaïnt-se
En el buit
Que tot ho omple.

Tot l'esternut
Del destí
Escampant-se
A deshores
Sota el sol.

Tota la terra
Esbufegant
Terratrèmols d'emocions.
Aturant el seu gir,
Bastint petites
Històries complexes.

Cap indici de remor
Amenaçant
De liqüar l'arena
Del fons dels dies
Sense tempestes.

Cap refugi perdut
Entre muntanyes
En l'enyor d'un celobert
De color blau.

Cap disbauxa
Amagada més enllà
D'aquesta lluna.

dissabte, 1 d’agost del 2015

AVUI

Avui s'acaba la nit
Abans que el dia 
Navegui indecís
Per la voràgine del no.

Avui s'acaba, la nit,
Abans que els mots 
Callin per sempre.
Abans que, buits, 
Ja no sàpiguen dir res.

Avui la nit no respira, 
Presonera 
De la lluna fosca.
Fosca com una engruna
De boca de llop
Enmig d'un badall
Ensopit.

La nit, avui,
Camina òrfena
Amb els peus descalços
Sabent que no tornarà.
Sabent que el dia
Se l'endurà per sempre.

Avui la nit sap que demà
Serà una altra nit
Qui posseïra els meus somnis.