dimarts, 30 d’abril del 2013

ETERN ANHEL

ANHEL ETERN

Deixes caure l'última
peça que et cobreix,
com despullant-te l'ánima.
Espero anhelant,
el frec de la teva pell.
Te m'ofereixo ara, tot jo,
i em gaudeixes sense respir.
Em dono tot.
Com si mai més tornés a ser...
Com si no t'hagués
de tornar a tenir...
com si mai més tu i jo
recordéssim les llargues
nits de posseir-nos,
d'abraçar-nos,
de dir-nos paraules
(fluixet a cau d'orella)
d'amor i de desig,
etern anhel sense temps
De ser gaudit
De nou...

diumenge, 28 d’abril del 2013

LLUNA PLENA

LLUNA PLENA

La lluna plena acarona
el teu cos amb dits d'argent
mentre jo et miro.
Nua, la penombra et fa
Més desitjable avui.
Dormida, t'abraço fort.


CONVULSIÓ

Rostre vermell i convuls;
ofec entretallat;
mots que no es deixen dir;
m'esgarrinxes l'espatlla
en la plenitud d'aquest amor
i cridem junts.


BASSALS

Bassals d'amor antic
desfan el cor en mil bocins.
El sol un dia tornarà
i eixugará els dolls,
Plens de les llágrimes
vessades per a tu!!

dissabte, 27 d’abril del 2013

MAGRANES

RESPIR

Tragué el cap al sol, exhaust..
Sortí de l'enorme doll..
Vora el camí terrós,
damunt d'una roca,
va seure...
Respirà amb ofec
i esperà la nit..


LA MAGRANA

Esgranaes la magrana;
En destriaves els grans;
En feies dos munts;
Deia un que sí
I que no et deia l'altre.
D'una magrana
En depenia l'amor?


FORAT NEGRE

Gastarem tota l'energia estimant-nos;
esdevindrem polsim d'estels
en la buida immensitat
del forat negre de la passió,
anorreats pel plaer.

BUCLE I PLUJA

BUCLE

Quan vas arribar
no savia que em perdries;
quan em vas perdre
ja no ho volia saber;
quan ho vaig saber
encara havies d'arribar.


PLUJA

La pluja cau mansa
sobre els pobles del meu pais,
remullant els camps
de la meva terra;
cridant a processons
els cargols de les vinyes
del nostre vi;
Regant carrers,
places i gent.
La gent que,
Plogui, nevi,
Caigui pedra
O ventegi
Lluita sempre
Perque un dia
Surti el sol
Que ens faci
Lliures




divendres, 26 d’abril del 2013

ESSÈNCIA

ESSÈNCIA

La remor de la tempesta
resta enrere.
Destil.lo l'últim alè
de l'olor de la teva pell.
En guardo l'essència
en el cervell per si no tornes


PARAULES

Paraules plenes de buidor
que omplen silencis amb retrets.
Retrets que buiden d'imatges
els records i farceixen de dubtes
un demà incert...


REVIUS

Revius l'última nit
amb plors amagats
en un bol de café
que aigualeixes
amb les llàgrimes
de la certesa del
que ja no serà...
més..., igual







dijous, 25 d’abril del 2013

SENSACIONS

RECORD

Ja no veuras ploure
amb els meus ulls;
ni sentiras el tro
amb la meva oïda;
ni junts el sol ens
soldarà les pells.
Un dia, però,
tot será record.


XOCOLATA

Ens menjàvem l'amor
com si fos de xocolata;
de tan gaudir-ne se'ns va desfer;
vas triar un nou pastís,
de crema.
Ara et crema entre els dits


SENTITS

Et tornaré a fruir,
melosa, humida, escarxofada,
deixada anar, regalimant dolçor
que omplenará els meus sentits.

I després et tindré de nou.


OLOR!

Ahh!! L'olor, sobretot!!
Puc tenir qui em renti
les mans amb xocolata nova...
però la teva olor
mai la tindrà una altra pell.


BAIXADA




FOC

Tens el cor d'ignífuga escorça
que tan resisteix el foc
que em consumeix?
Podré ser tan tossut
de fer-hi forat?
Hi trobaré una escletxa?...


DUBTE

Il.lusió, desig, entrebancs,
derrota tal vegada.
L'espill dels teus ulls
em diu que desboqui el cor..
els teus llavis
que en retingui l'ànsia.


NOUS CAMINS

Quan el bosc esdevé selva;
quan la mar de fons
et xucla l'ánima;
llavors, és llavors,
que cal obrir nous camins
i nedar amb tota la força...

dimecres, 24 d’abril del 2013

TRISTESA

TRISTESA

Per qué, tristesa,
em visites en aquesta hora?
Per qué m'ennuegues la gola
i m'enteles els ulls?
Potser tornarà la princesa,
ja sense drac?
I llavors podré
Estimar-la
Sense que sigui pecat?


ESMA

No tinc esma per deixar de lluitar;
ni ganes de deixar-te escapar;
no penso què faré;
només que t'estimaré i,
un dia,
vindràs i ens tindrem.


24/04/13

Aries: Emprenderás proyectos que te abran nuevos caminos hacia la realización; recuerda que el esfuerzo continuado será importante.
Una altra vegada la clava. Seguiré lluitant per tu.

dimarts, 23 d’abril del 2013

SANT JORDI

FES-HO

Serra les dents i ves-hi fort.
No temis l'ensurt ni el menyspreu.
Ni la davallada de la voluntat
si un dia t'atrapa.
El premi ho val,
és teu...
i t'estima.


ENDAVANT

Calma't, assossega't.
L'amor és fugisser,
espantadís...
Tingues compte i peus de plom.
I, si ho desitges, endavant!
No miris enrere i gaudeix.


SANT JORDI

La princesa dormia
a la falda del drac
que l'amanyagava!
El cavaller
els va deixar dormir
i se'n va anar...

SALUTACIÓ SANT JORDI 2013

Feliç Sant Jordi a totes i a tots.!!

dilluns, 22 d’abril del 2013

ATZARÓS ATZAR

EMMELADA

Emmelada de passió,
Untada d'espurnes
De dolça suor
Llavis fermats
Porus oberts
Destil.les essència
de dona que
amb gust em regales...


LLANTO

Sintiéndose salvajemente
poseída por el rencor
rasgó rabiosamente
las ropas del pudor
y salió a la ardiente madrugada
con los ojos del deseo
Enrojecidos
Por el llanto.



ATZAR

Per què deixar que l'atzar
dugui els nostres passos
cap a un destí incert
si nosaltres som capaços
de triar un camí
per fer-lo junts??

22-04-13

Aries deberás tener cuidado con los impulsos que sientas,
porque la impulsividad podría llevarte a cometer errores
que lamentarás...

Espero que no sigui així...


ÀNSIA

Ànsia, que presoner
em fas del teu afany;
lligat d'enyor del que no sé;
despertar? Per qué?
Si el somni és tan dolç...
i tu encara hi ets...




diumenge, 21 d’abril del 2013

PERFORMANCE

Aquell dia no vaig poder seure. La línia 2 anava plena de gom a gom. A la tele havien anunciat que al vestíbul de l'estació del Clot hi hauria una performance especial de no se savia què a no se savia tampoc quina hora. El metro habia obert aquell dimarts a les cinc. Des de la sortida del primer convoi la capacitat dels trens havia estat ultrapassada. Les autoritats de TMB havien hagut de posat vigilància especial en totes les estacions de la línia 2 ja que tot eren empentes, crits, caos i confusió.
Com que començo a treballar molt d'hora vaig tenir la sort de poder entrar en el primer tren. La desgràcia era que, tal com anava la cosa potser no en podria sortir.

A Sant Antoni, la segona parada, ja anavem com sardines. La gent feia esforços titànics per treure els mòbils de les butxaques, cosa imprudentíssima ja que es corria el risc de que et caigués a terra i fos trepitjat per la multitud. Bé, en el fons això era un avantatge. Avui no hi hauria tuits. Ni d'amor, ni de política, ni futbol, res...qui volgués dir alguna cosa ho hauria de fer parlant...

Vam arribar al Clot i, com era previsible, no ens van deixar sortir fin passada una bona estona. L'andana es mantenia buida pels efectius de vigilància a fi de que la gent que sortia pogues fer-ho abans de deixar passar la que havia d'agafar el metro. Aquests esperaven a l'escala, deixant lliures les escales mecàniques per la gent que sortia.
Un cop al vestíbul un cordó policial mantenia obert un estret passadís entre la massa de persones que s'hi amuntegaven. Vaig passar entre elles i vaig sortir al carrer. A la Meridiana el trànsit estava col.lapsat per la extraordinària quentitat de gent. Vaig arribar a la feina, caminant. El dia va passar amb una relativa tranquil.litat, nomès alterada de tant en tant pels comentaris dels companys que anaven arribant, tots a deshora.

Van arribar les dotze de la nit. Tots els carrers al voltant del Clot seguien, ara,tancats al trànsit completament. Semblava ser que l'acte, el misteriós acte, havia estat traslladat a una plaça propera on s'hi havia montat a correcuita una tarima, com les que fan servir els músics de festa major. També, i degut al ressò que havia provocat tot allò, s'havien iinstal.lat pantalles gegants de televisió a diversos indrets de la ciutat. La més gran de totes al Camp Nou, però també a l'estadi Lluís Companys i a Pl. Cataluny i Espanya.

El metro ja era a punt de tancar i encara no havia passat res...La gent, alguna de la qual feia 14 o 15 hores que esperaven estava famolenca i assedegada. L 'agressivitat es podia tallar com mantega amb ganivet ardent.

De sobte, el passadís entre la gent es comença a eixamplar. Quatre Mossos a banda i banda apartaven la gent i feien espai. Darrere d'ells l'alcalde amb un somrís d'orella a orella, saludava la gent. La majoria, degut a la llarga espera, l'insultava. Alguns, pocs, el saludaven, contents.

A continuació venia un home. D'uns 65 anys. Vestia un uniforme de color blau, amb gorra de plat a joc. Lentament avançaven entre la munió de persones amuntegades al carrer. Finalment arrivaren a la tarima i saludaren la multitud.

Digué l'alcalde: "Avui és una data històrica pel transport de la nostra estimada ciutat. Aquest home, mite vivent del ferrocarril metropolità al qual s'ha dedicat en cos i ànima els darrers 50 anys, avui us vol dedicar unes paraules".

Mig geperut, l'home agafà el micro i digué:" Us pregunteu qui sóc? Sóc, tan sols , l'ultim maquinista. Adéu".

AMOR SECRET

CÓMO!

Cómo quisiera
escribir como tú
para decirte,
a tu manera,
que te quiero;
como desearía
que me lo escribieras
a la mía para
poder entenderlo.


SECRET

No volies dir-ho a ningú.
No ho havien de saber.
Però la plenitud que
et produïa aquell amor
secret
ho escampava
arreu al teu voltant!



RASPALL

Amb el raspall de l'aroma
de la gespa humida de matinada,
el sol desfeia els rínxols
de la nit i ens deia
que ja podiem dormir...

dissabte, 20 d’abril del 2013

ESTIMAR-TE

QUE ESTRANY!

Nomès pensava en ella..,
on se l'havia endut aquella cosa?
Per què havia aparegut en aquell moment?
Ho havia vist tot?
Tot era tan estrany!!!


SILENCI

El teu silenci,
tan sorollós com tsunami
a punt d'arribar a la costa.
Terratrèmol d'emocions
i sentiments,
projecte de res,
certesa de tot.


DUBTE

Quan el dubte t'encongeix
i el temor t'emmudeix ..
i escrivint et surt l'ànima....
sents que alguna cosa no fas bé.
Sents el rossec de l'amor?


REMOR

M'acompanya la remor
del t'estimo que em diràs.
Sols demano que, si ho fas,
tingui un àtom de veritat...
Perquè,
encara que sigui mentida,
et creuré.


CALFRED

El calfred de l' absència es fa present...
la coïssor de l'engany rossega l'ànima...
per què no t'odio?
Perquè,
Malgrat tot,
vas ser meva un dia..


ETS TU?

Desitjar-te, bogeria;
utopia, estimar-te;
abraçar-te il.lusió;
tenir-te, imaginació;
desig, amor, abraçada, possessió...
i tot aixó, ets tu?

ENCARA

ENCARA

El veus contenir el desig;
el sents anhelar-te;
el voldries posseïr;
i saps que un sol somriure
desferma la passió...
però, encara, et fa mal


VIDA

La vida
és una ullada de sol
entre dues foscors inabastables.
Gaudim-ne cada instant
com si no n'hi hagués més!
Estarem tant de temps morts!


FOSCOR

Pujaves l'escala, a poc a poc.
La boira, més negra cada segon,
t'espessia el cervell.
Quan trovares la clau
i obrires la porta
tot enfosquí.


SOMIAR-TE

No m'agrada somiar-te en somnis
perquè sempre en desperto..
Preferiria que somiéssim junts
i ens fruíssim, l'un a l'altre,
estant desperts..


I JO AQUÍ

Deixes que la nit envaeixi l'estança,
que els somnis, per una escletxa,
et duguin lluny.
Ningú, tan enllá,
el teu son vetllará...
i, jo, aquí...

DESDICHAS

Entremezclaron con mimo sus desdichas en vaso largo. Apuraron de un trago los restos de sus soledades. Vomitaron sus rencores de limón esparciendo por el suelo el serrín de su desconcierto.
Salieron abrazados, trastabillando torpemente y tropezando con cada emoción no sentida; con cada deseo no expuesto; con cada palabra retenida por las timideces. Se levantaron no obstante de todas las caídas. Ensangrentados los rostros; amoratados los brazos; temblorosas las piernas y fríos los pies consiguieron llegar a la casa, entrar en la habitación y consumaron un polvo épico de sangre y olvido.
La resaca fue sublime. No recordaba nada. Tan solo la enrojecida sábana y un desconocido y dulce aroma, de mujer tal vez, le recordaron que, una noche, ella estuvo allí.

divendres, 19 d’abril del 2013

ASTÈNIA I ABSÈNCIA

De matinada, encara sense dormir, l'enèssima regirada al llit et recorda, en veure el sol a l'altra cantó de la finestra, que un nou dia ve a aixecar-te. 

Un nou dia, com ahir; segurament, també, com demà...

Et sents sense esma per apartar els llençols; per a aixecar els peus i posar-los al terra, fred, calçar-te les sabatilles...Tot et costa tant que posar-te els mitjons se't fa feixuc i cansat. 

Aconsegueixes posar-te dempeus; recorres la casa, a poc a poc, obrint totes les finestres. En cada una d'elles el sol t'enlluerna i la llum et fa aclucar els ulls..

No tens ganes de res. 

Passeges lentament i blanament, dòcil a la peresa, per cadascuna de les cambres de casa. Amb esmorteït esguard mires els llits encara per fer. Tothom ha marxat i els llits romanen quiets esperant una mà que els redreci. Esperant. Els mires i remires però no es fan, sols. Tanques les portes.

La cuina amb el llum encés sembla dir -Vine. Tinc plats i gots per rentar. Gots de llet, de cafè i de xocolata. Vine, vine, vine...
Sense voler trepitges una escombra que sembla posada expressament davant dels teus peus perquè no puguis dir que no l'has vista. La deixes caure i el soroll et remou el cervell. 

Sospires.

Tornes a recórrer la casa.

Ara, a poc a poc també, per tancar de nou totes les finestres.

Tornen. Sopen. Jauen davant el televisor. No ténen deures, diuen. I t'és igual.

Bona nit, dius.

S'acaba el dia. Ha tornat la nit. Tornaras a no dormir.

Diràs que és la primavera, l'astènia, l'al.lèrgia a tot.

Pero tots dos sabem que és, també, l'absència.

LA PLATJA

Em vaig asseure a esperar-te, vora el mar, en aquell espigó on fores, per primer cop, meva. Recordo encara aquella vesprada. El sol ja no hi era però la seva resplendor encenia el cel de roig de foc. El mateix foc que ens cremava, urgent, les ànsies de tenir-nos.
Et desitjava tant que no t'ho savia dir. Em feia tanta vergonya que, si no m'ho haguéssis demanat, potser res hauria estat igual...
Després, ja sí, desfermada la passió, salvatgement ens posseïrem..una vegada, i una altra, i més encara. Fins que l'albada, fresca, ens recordà que aviat no estariem sols.
Ara, de nou sota el mateix sol, espero el teu retorn; vas dir que no trigaries...
Pero el temps, potser també la mar, se't varen empassar, tal vegada per sempre..
Però jo segueixo esperant-te perqué sé, segur, que la mar, el temps tal vegada, et tornaran a la platja...


dijous, 18 d’abril del 2013

SEMPRE HI SERÉ

HI SERÉ

Hi seré quan m'hi vulguis
i també quan no.
Sabent que sempre hi seré,
un dia em veuràs.
I quan em vegis,
tot mirant-me
pensaràs:
Ets aquí!!!


JUGANT

Jugant, jugant;
rient, rient;
el nus es va anar estrenyent.
Un dia,
volent desfer-lo,
em vas mirar als ulls...
i vas llençar les estisores.


DONANT VOLTES

Estigué donant voltes.
El llit se li féu immens.
Ella ja no hi era!
Ell, aviat, tampoc.
El moment havia arribat.
Calia tornar a treballar.

FINAL


FINAL

Ja no hi havia substància
ni caliu.
Les flames,
tan vives temps abans,
es van anar esmorteïnt
i apagant.
I ells,
ara,
consumint-se...


BOLA DE VIDRE

Tenia una bola de vidre
on podia veure
si un dia seria estimada.
Hi trobà  l'home perfecte ...
però  no el va saber treure
de la bola de vidre.


AMOR DE TARDA

Amor de tarda,
Lent, mandrós,
De tel Vaporós
Com sense voler
Com sense saber
Que tan sols servirà
Per fer-ne, potser,
Si surt bé,
Un tuit.


GELOS

De vegades
tinc gelos
de mi mateix!!!


ÚLTIM ADÉU

L'últim crit, l'última bufetada,
l'última ofensa...
..l'últim adéu.
Obrires la porta
i el cel era blau.


VAIVÉ

Prens l'amor com un vaivé;
anar i venir de glops i sanglots;
sisme eteri i coma profund..
.,i, en el fons,
és més senzill:
tu, jo i res més!!


COR DE GEL

Cor de gel, ánima gris;
esguard punyent, obtusa ment;
orgull ferit, rancúnia eterna?
Saps que, tot ,
l'amor ho cura?
Si deixéssis estimar...



dimecres, 17 d’abril del 2013

APOCALIPSI




GATZARA

Feies gatzara de tot,
oblidant que,arreu,
escampaves
el suc llefiscós
de la mentida.
Tothom et desitjava
i només
jo et tenia....
Aixó pensava..


APOCALIPSI

L'apocalipsi vingué;
arribá mentre ens estimavem;
no ho varem saber veure;
tampoc calia...ens teniem...
L'un a l'altre...
Com sempre..
Com mai...


VELLESA

Emmalaltírem alhora;
de no veure'ns,
els ulls se'ns enfosquiren;
de no besar-nos,
els llavis se'ns esborraren;
de no estimar-nos
el cos se'ns florí


LLAMINADURA

Llaminer com sóc,
m'agrada fer-te durar.
Desfer-te a poc a poc i,
després,
fondre'm en tu
mentre et deixes anar
I te'm tornes aigua que bec..


dimarts, 16 d’abril del 2013

DOLL




NEGUIT

: ...marxares. I fugires.
Duent dins l'angoixa,
El neguit.

Volgueres tornar un dia
Quan el doll de la font
S'omplis, de nou...


RECORD

Ja no et recordo
les llunes del pit
ni del ventre les pigues.
Ni el sol ixent que oferies
quan, de nit,
t'afalagava o,
de dia,
em posseïes.


FEBRE

M'esforço per obrir els ulls;
et veig com de lluny,
em parles;
no sento res;
allargo la ma i no t'arribo;
em costa girar-me:
maleïda febre!


FINS DEMÀ

"Apa, fins demá".
I no hi va haver,
per a ells,
cap més dia..."


TRESORS

TRESOR

Lluny,
el tresor que li ennegria
el pensament, aliè a ser
imaginat,
mirava de trobar
qui el busqués...
.pero no veia,
encara,
ningú...


INSTANT

En aquell instant,
únic,
vas deixar de sentir...


ULLS

Encara
no t'he llegit
els ulls
i ja en tinc
gelos.


TEMPS PERDUT

Aixopluc de llágrimes bordes;
de secrets confident;
company d'il.lusions i,
de futur, cómplice..
al capdavall: Engany.
Quant de temps perdut!

dilluns, 15 d’abril del 2013

DESPERTARS

VINDRÀ

Esperes, pacientment;
"vindrà", ho saps.
Ho vols saber.
No saps quan,
n'estás segura.
"Vindrà",
penses cada minut,
cada segon...
"Vindrà".


DESPERTES

Despertes una....mil vegades.
Totes iguals,
xopa de suor no compartit,
petons perduts,
amors no gaudits...
el temps
se te'n va ...
entre els dits.


OBLIT

les esmolades urpes de la nit
esgarraparen violentament el somni
fins a dessagnar-lo...
despertá
i la sang de l'oblit
amarava els llençols


PROU

Sabies que era la última foscor,
no n'hi hauria més.
EL cor en un sord batec;
tots els records, junts,
en l'oblit;
i, tot i així,
marxares..

diumenge, 14 d’abril del 2013

DIA A DIA

DIA A DIA



AVUI

Sense roba, sense pell,
Sense ànima ni esguard;
Amb anhel, amb neguit,
I esperança de desig.

T'endinses en aquest dia,
El primer dia..!



ENYOR

Esbandí un plat,
una cullera i un got..
L'enyor li prengué una llàgrima
que amb l'escuma s'escolà
aigüera avall.

No hi havia més plats, ni...



SOSPIRS

Ebri de somnis esmicolats
D'estroncades migdiades
Despertars on les absències
Són presents i l'al.lè
Dels teus sospirs
El desig esvera...

OLOR DE MEL

OLOR DE MEL

Mel

Glaçons de mel
Liquant en mil gotes
De gelatina luxuriosa,
Te'm desfàs a la llengua,
omplint-me de gustos i
Olors que tan sols
Em dones tu.


ASTÈNIA

A estones se sentia sense ànima;
tenia fred i posar-se els mitjons
li costava un món;
seia al llit i pensava:
"vols dir?"
I tornava a dormir



VIU

Que ningú et robi
La voluntat de ser tu
Que la tristesa no et faci dèbil
Ni el sofriment vulnerable.
Treu la força
Ensenya les dents
I viu!



TWITTER

Vivia enganyat en un món de colors
on tothom era simpàtic,
tots l'amanyegaven...
de sobte,
veié la mentida vestida d'ulls verds.
I va volar..




dissabte, 6 d’abril del 2013

Pell nua


 PELL NUA


Pell nua,
Esgarrinxada
De rancúnia ferida,
D'oblit esquitxada.

Orfena de carícies
De mans afamades
Amb anhel de desig
Rampell de calfreds

Pell nua,
Rampell de calfreds.


MIGDIADA

Estranya migdiada..no sé
Si t'he somiat o, sols,
El teu estel,
Brillant, 
M'ha dut a tu.
Però he vist,
En despertar,
Que no eres
Més amb mi

EN UN MOMENT

No escurcis el camí 
peró tampoc no t'entretinguis..
si arribes abans d'hora 
o fas tard 
o no hauré arribat 
o ja no hi seré..
tot al seu temps.


VERÍ

Que l'aspror d'aquest verí 
netegi la consciéncia 
d'aquell que et va ferir..
.i, si era neta,
 pren-ne una glopada 
i brinda amb mi..



dilluns, 1 d’abril del 2013

Amors

BES

 M'encisa percebre't
en la foscor
els llavis.
Cercant on deixar caure, 
dolçament, 
la carícia del bes
que m'haurà de despertar...



MOTS

Xiuxiueges mots mel.liflus
Mentre entro en els teus ulls
I t'endevino en l'esguard
La mentida, l'engany
Al meu cor
El fibló
De la rancúnia.



NÈCTAR

fugisser, el tast del teu plaer se'm féu embriac. 
Avui, molt temps després,  encara en els meus llavis,
el nèctar perviu, etern




JOVE

Vaig sentir en l'ánima i, més,
 en el cos, el batec de la primavera. 
Desitjar ser jove, de nou, per tu. 
Va succeir..i ja no t'hi vaig trobar.




NEGRA NIT?

Despertà del son de la tarda 
sent encara negra nit...
"Vaig cap a un nou matí o 
encara somio la nit d'ahir?"
 Estrany pas del temps, negra nit