diumenge, 14 de febrer de 2016

SOTA EL SOL


De cop
La lluna esdevingué
Taronja
Picava l'ullet
I mentia
Com una poma salvatge
Esllavissant-se 
Poruga 
Entre les meves dents

De cop
La pruna malvivia
Entre fluxos omnipresents
Moria esperant
Una sola disbauxa 
Es desvetllava de nit
Esgarrinxada
Vora el rellotge poruc
De la ignorància.

Ambdues en una
Vingueren
Una matinada d'hivern
A recollir-me
Se m'endugueren en patinet
A través del cel i del mar
De sobte, fou estiu
I en una gatera vivim
Enamorats sense plany
Sota el sol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada