diumenge, 15 de desembre de 2013

LA NIT, AVUI INSOMNE

La nit, avui insomne,
Aplega els paranys
Per les cantonades
Omplint els racons
Amb trenes lligades
De cabells trencats
I llàgrimes mortes

Mortes, 
De fàstic ara cansades
Entortolligades en 
Metxes negres
I mitges mentides.
Veritats oblidades
En dreceres fosques
De pedres curulles,
De rogenca pols
Garvellada perdent-se
En el bosc.

En el bosc,
De les ànimes moixes,
De les ferotges feres,
De les òlibes amagades
En les vides dels troncs,
En les morts dels amants
Que sempre s'hi perden
Orfes...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada