dijous, 16 de gener de 2014

VEIG QUE ESTENS LES ALES

VEIG GUSPIRES

Veig guspires 
reflectides
En la llum del roig
d'un record 
fet polseguera
En el desert.
Fet aigua de núvol
de mar,
Vapor de càctus
picant.




ESTENS LES ALES

Estens les ales enfangades
De petroli negre, espès, lluent;
Assecant-se al sol de la nit,
Al vent del meu alenar.
Colpejant fort els talons
Damunt la manta
Amb els genolls tremolosos
Acollint-me ben obertes,
Deslligant-se...




TOT PERD TOT SENTIT

El vol emprens i
Em prens
amb cada batec 
d'ales l'esbufec 
del desesper, 
La buidor 
de la cobdicia. 
La brutície tot 
ho empastifa...
Tot perd tot sentit
Si els vells amors
Prop teu ja no respiren
I els sents les veus
Quan no és per tu 
Que xisclen
Ni et xiuxiuegen
el nom...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada