diumenge, 12 de juny de 2016

GARBELLAR

Volant
Per damunt les runes
Rellisco i m'aixeco
Segueixo un nou rastre
Que no és el teu.
Potser, confús,
Com el zumzeig de l'aire
En tancar-se la porta
Em perdré 
Enllà dels teus noms

Esmicolant la temença
Que es dissol rebel
Garbellant
En cada mentida
Un bri de cert.
Creient que cap regal
No ens fa bons
Si en veiem tan sols
La petitesa 
Del carbó fumat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada