EL VELL CAMALEÓ

EL VELL CAMALEÓ

El vell camaleó camina com si les pedres li cremessin els peus. De color gris farina es camufla en el fons bullent de la roca nua del mur, camí de l'escola. En arribar saluda la riallera puput -Encara no hi ha ningú- diu ella amb un nerviós  escataineig- però ja ho tenim tot a punt-. Avança el dia i tots van traient el cap, a una hora o una altra: La guineu esmunyedissa, el llop incansable, els imprevisibles escurçons i els escandalosos orangutans. Els bens i els rucs fan cua, mansois i educats i, en acabar, surten xerrant alegres i sorollosos camí del vermut  del migdia, del granissat de la tarda o el xocolata amb xurros, els més grans. El dia ha estat la gran festa. Els voltors s'ho miren, de moment,  des de la distància, amatents a qualsevol daltabaix. 

A les vuit del vespre tots saben, amunt o avall, els resultats. Els voltors semblen els més contents si no comptem el vell camaleó, sempre discret.

A la televisió una parella de presentadors expliquen formatges i aliances. El vell camaleó treu la llengua als adversaris i s'encén una pipa de vapor de menta per deixar de fumar mentre el verd maragda tenyeix el seu cos amagadís i el cava vessa, abundant...