Entrades
En el principi, quan el déu que encara no existia ho va tenir tot disposat al seu lloc -peixos, insectes, mamífers terrestres i aquàtics...etc- fou la dona.
...I la dona cregué, greu error, que no era bo que fos sola... I mitjançant mitosi de les cèl.lules del seu prodigiós cervell, en féu una còpia exacta. I entre les dues i després d'un temps gaudint juntes de tots els plaers que aquell paradís els oferia vingué un dia que se n'avorriren. Ho havien tastat tot: tots els fruits de tots els arbres, totes les carns de tots els animals, tots els peixos i crustacis ( fluvials i marins); havien gaudit dels seus cossos eternament elàstics i joves...
I mirant els seus cossos perfectes, invertiren dies, mesos, tal vegada algun any, a trobar la manera de fer-los complerts. I se'ls acudí (segon error) que estaven molt foradades. Tenien forats per tot arreu: Orelles, nas, boca, vagina, anus...fins i tot el melic els semblava un forat.. I esmerçaren grandíssims esforços a trobar la manera d'omplir tants orificis, pels quals se'ls esmunyia l'ànima que encara no savien que tenien...
I la primera de les dones, la original, proposà a la segona: " només som dues en la immensitat d'aquest món. Necessitem coses noves.. Total, ja ho hem experimentat tot... " I, aprofitant una nit en que la còpia dormia profundament, li extragué, succionant fortament pel forat d'una orella mentre li tapava i destapava alternativament l'altra per afavorir la succió, el cervell. El mossegà i n'arrencà un tros. Seguidament introduí de nou la part restant dins de la caixa cranial.
"Ho faré servir de tap.." I rumià en quin lloc del cos de la seva companya hauria de col.locar aquell tros de cervell que encara bellugava inquiet en la seva ma dreta i, amb l'esquerra, anava fent gestos de negació segons se li anaven acudint les diverses opcions.
Finalment decidí situar- lo entre les cuixes de la seva companya. Pensà que seria el millor lloc per a posar-lo ja que era on el forat quedava en la meitat del cos i on seria més aprofitable ja que encarava la seva vagina, el forat més gran i amb mès elasticitat del seu cos. Després prengué com a motlle la seva pròpia vagina i dongué forma, a poc a poc, al tros de víscera que tenia entre les mans fins a dotar-lo de la forma, tamany, duresa i elasticitat que li semblà adient. Després d'uns quants assajos amb aquell nou membre i de experimentar-lo en els seus forats decidí que allò era perfecte. Se li adaptava perfectament als orificis en els quals l'havia introduït - vagina, anus, boca... Descartà orelles, nas i melic perque no s'adaptaven bé a la mida d'aquell tros, ara, de carn-.
Encaixà quirúrgicament -de kheirós, quiros, mà- aquella espurna de massa encefàlica allà on hi havia hagut una vagina com la seva i esperà... Notà que quan ella no el tenia a les mans, donant-li forma, allò empetitia i quedava de la mida d'un cacauet, petit, petit... Comprovà que si ho acaronava i jugava amb ell es feia gran i s'adaptava perfectament a ella...I considerà que ja li anava bé així. Quan ho necessités ho prendria amb les mans i ho faria créixer...
Aviat però tot començà a trontollar.... Aquell experiment causava efectes secundaris importants en la seva companya. -Se li vàren desenvolupar descoordinadament tots els muscles del cos; li va créixer el pèl molt més depressa i per tot arreu; se sorprengué no podent controlar la nova força que tenia, molt superior a la de la companya...- Però el més important fou que aquella carn que tenia entre les cuixes i a la que encara no s'havia acabat d'acostumar prenia sovint vida pròpia, sense intervenció directa de la dona primera. I l'empenyia a dominar-la i fer-la seva, moltes vegades sense que l'altra ho volgués. I passant el temps s'adonà que podia aprofitar tota aquella força nova per a sotmetre a la seva voluntat la companya.
I així ho va fer. Quan tenia gana, l'obligava a portar-li menjar; quan tenia set, la feia anar al riu a buscar-li aigua; quan allò que tenia entre les cames creixia l'agenollava davant seu...
I si un dia no volia satisfer-la la colpejava violentament aprofitant la força bruta.
Es canvia el nom i es digué "home" i es cregué per sempre més superior a la dona. I es reproduiren i d'ella en sortiren "dones" i "homes" i sempre els homes sotmeteren les dones aprofitant que tenien el cervell entre les cames i la força els acompanyava...
_______________________________
Enguany, 32 dones han mort, fins ara, víctimes de la violència masclista... A elles va dedicat aquest conte...perquè entre tots siguem capaços de canviar-ne el final...
Afortunadament les coses estan canviant i encara que continúa havent-hi homes que creuen que les dones els pertanyen cada vegada en són menys.
I malgrat que cada dia contem noves víctimes de la violència de gènere, entre tots hem de fer possible que aquesta vergonya acabi desapareixent i que els nostres governants aprovin lleis que afavoreixin la seva eradicació...
Desitjant-ho de tot cor,
CELESTÍ.
