diumenge, 4 de maig del 2014

LLEGANYES

LLEGANYES

Lleganyes de blau
No em deixen 
Veure't de prop.
Mussol d'entre-nits
Caus damunt meu
Sense avisar,
Picossejant-me
Els entrebancs
Més profunds.




DE DEBÒ

De debò. Sense fi.
Sense poder aturar
L'absurda lògica
Inabastable
De les ànimes
Agermanades
Ballem alhora
Seguint-nos
Els passos
Perduts
Esllavissant-nos
Enmig de vaporoses
Nits deturades
De fugissers
Instants de dolçor.
Breu univers
Que poc a poc 
Se'ns menja.




JOCS

Jocs de dos en la immensa
Estesa de boscos compartits.
De camps de mel i menta fresca
Fluïnt desig.
De blanca pell estovada
Sentint-me l'últim panteix.

Còmplices en la batussa
De cossos retorçats
En espiral llaminera.
Junts en l'amorosa
Baralla que ningú perd.

Te m'endús com la mar
Desfermada que bull
De passió engolint
La quieta platja.
Gelosa com el vent
Quan remou
La sorra negra.


ESTANY VERD

ESTANY VERD

Cerques la meva imatge
Onejant dispersa 
En l'estany verd
Dels líquids reflexos.
Extens trèmuls els pits
Els ulls, el melic,
Els malucs, les natges,
Els genolls, les cuixes,
L'etern paradís
De pèl rinxolat,
Els peus petits jugant
En el meu ventre.
Vibrants sons 
Aixoplugant-me
Del món.




EQUILIBRI

Perseguirem l'equilibri
Sincronitzant-nos
Els moviments 
Destriarem el ritme
Sense cap por
Sense cap pressa
Tots dos alhora
En un sol temps
En un sol punt
De l'univers
Que ara ens espera
Assolirem els cims
Que freguen el sol
Xiuxiuejant
Paraules d'amor
Als estels 
Que en plena nit
Ens faran de niu
Fins demà...

divendres, 2 de maig del 2014

SE'M FA LA LLETRA PETITA

SE'M FA LA LLETRA PETITA

Se'm fa la lletra petita
Veient la roba
Vora el llit estesa.
Com un poema encallat
A la gargamella,
Incapaç de recollir-te
La cridanera nuesa.
Com una cançó d'amor 
Sense mastegar,
D'un glop acabada,
Ofec invisible.
Com el so d'uns peus
Caminant de puntetes
Rere els meus ulls
Perseguint-me.
Com cels de colors
Gronxats en vels
Transparents..

Així et xipollejo,
Bramant sense pausa.
Udolant-te la set 
De les bombolles.
Escampant els lleugers
Viatges de la penombra
Que et vessa,
Abraçant suaus
La dolçor tendra
Dels paradisos
Retrobats...


dijous, 1 de maig del 2014

URPES RECARGOLADES

URPES RECARGOLADES

Encara creus percebre
Enllà de murs i finestres
Remors d'enyor oblidat.
Pares l'oïda, ulls closos,
T'ajaus i em respires
Venir
Arrupida damunt
Les fredes rajoles,
Les fóns com fil
De llum excitat.
Com espelmes de mel
Cremant les goles
Assedegades.

Resseguiré el plànol
Del teu cos 
Sense pintar-hi
Fronteres
Assaborint-ne
Cada replà
Barrejant-m'hi
Sense angoixa

Del color de l'avellana
T'hi faré una pinzellada
Amb caramel ensucrat.
Glassejaré de dolç
Els teus amples pits
I els engoliré golafre.

Sense pensar-te
Xuclant-me calenta l'alè,
M'estrenys les espatlles
Ferint-me
Amb urpes recargolades,
Obrint-me, llepant-me 
La sang a raig fet





AIGUA FREDA

AIGUA FREDA
 
Aigua freda
A les palpentes
Acariciada

Abandonadament 
Descalça
Em busques l'herba 
De matinada

T'apropes sense fressa
Difuminada en el boscatge
Entreteixint espessos
Paranys d'humides branques
I llargs cabells enrinxolats

Escampes arreu
Esquitxos d'apoteosi
De l'última nit.
Espurnes de gotes
Calentes de gel
Del meu cos
Escurant-te de verí
La pell vellutada.

IL NE FAUT QUE LA PLUIE

IL NE FAUT QUE LA PLUIE

Il ne faut
Que la pluie pour te rever
La neige pour te remplir
Que des vents, lourds et froids
Pour te devenir sphérique
Seulement pour moi

Eau...
Et ton cœur rouge et mouillé, 
Attendant toujuours
Un beau soleil 
Qui nous mange 
Les peaux brûlantes...

Attendre que la brûlure de la peau 
Rèveille nos corps,  
Blessès d'amours jamais parfaits.


Mais vit et aime... 
Avec plaisir, avec l'espoir, 
Avec la vie, avec ton âme
Avec le temps 
Qui veut, encore,
Nous rejoindre!


Aquestes petites estrofes han estat possibles gràcies a la col.laboració, altre cop, de la meravellosa Desi Monclús.



ENTRA'M, AIRE

ENTRA'M, AIRE

Entra'm, aire, pels ulls
Neteja'm l'esguard
Esborronat d'ahir
Que el poc dormir
No fereixi els dies
Sense la teva
Presència.

Si m'acull el teu escalf 
No tinc por
De les tempestes
No temo més les pluges
De fang
Ni les onades de sal
Ni m'espanten 
Les fosques
Nits negres.


Romandré dempeus
Acollint sens parpelleig
Resistint els cops de mar
Fins que el somriure
Ens commogui.
Trobaran 
Els meus peus repòs 
En la riba dels teus ulls 
Plens d'aigua clara
Quan la melangia escampi.