diumenge, 4 de maig de 2014

LLEGANYES

LLEGANYES

Lleganyes de blau
No em deixen 
Veure't de prop.
Mussol d'entre-nits
Caus damunt meu
Sense avisar,
Picossejant-me
Els entrebancs
Més profunds.




DE DEBÒ

De debò. Sense fi.
Sense poder aturar
L'absurda lògica
Inabastable
De les ànimes
Agermanades
Ballem alhora
Seguint-nos
Els passos
Perduts
Esllavissant-nos
Enmig de vaporoses
Nits deturades
De fugissers
Instants de dolçor.
Breu univers
Que poc a poc 
Se'ns menja.




JOCS

Jocs de dos en la immensa
Estesa de boscos compartits.
De camps de mel i menta fresca
Fluïnt desig.
De blanca pell estovada
Sentint-me l'últim panteix.

Còmplices en la batussa
De cossos retorçats
En espiral llaminera.
Junts en l'amorosa
Baralla que ningú perd.

Te m'endús com la mar
Desfermada que bull
De passió engolint
La quieta platja.
Gelosa com el vent
Quan remou
La sorra negra.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada