MENTRESTANT

MENTRESTANT

Mentrestant

El temps s'escola

Indeturable

Butxaques avall.

I no em resigno

A la pèrdua

Del teu gest.

Dels teus ulls

Que em miren

Fixes

Mentre et tinc

Esgarrintxant-me.

NO SÉ VEURE

No sé veure ni puc

L'amor absent

Entre rialles.

La gran mentida

Que em somriu

Amable

Rere els cristalls

De les ulleres

Negres del temps.

VOLTORS

Com voltors ensinistrats

Fora de lloc tots esperem

En la mateixa branca

Del mateix arbre sec

L'única presa que resta verge

Entre les fulles tristes

Del bosc.

TANTA PLUJA

Tanta pluja per embastar

Tanta boira per escampar

No fa perill poder somriure

Cada gambada perduda

Entre vidres esquerdats

De gelatina i mel.

MONOSÍL.LABS

NIT DE MONOSÍL.LABS

No hi ha nit tan breu

Que no hi bec flux

A tort i a dret.

Ni hi ha jorn tan clar

Que no fuig la veu

Del coll en un tres

I no res de blau cel

ENTRE XARRUPS

Em deleixo 

Pels teus monosíl.labs 

Entre xarrups 

D'esponges seques 

I esfinxs cecs 

Als aldarulls 

De la cambra 

Quan de debò

Ens estimem

AQUELLA FLOR 

Aquella flor

Que ens mirava

No la guarda avui

El sol en cap prestatge.

Ha deixat d'esperar

Que tornis,

Ha sortit al carrer

A buscar-te

Entre els mortals,

S'ha pansit

Sense trobar-te...

AQUEST CEL

AQUEST CEL

En aquest cel

D'avui

Difuminades emprentes

Del teu darrer vol

Insinuen

La pluja intensa

Rajant-te

De boca terrosa

Inalterable com mai.

ESCOLTO LA MÚSICA

Escolto la música

Esvair-se 

Pel passadís,

Escales avall

De la consciència.

Desperto esglaiat

Ple de fred, 

ple de suor.

Tanco els ulls..

TRANSCÓRRER

Quan el transcórrer

Del temps

Té gust de maduixes

I alls tendres estesos

Entre les culpes

Dels amants inquiets

Que no desitgen

Cap més color...

CAP NIT

CAP NIT

Cap nit no deturarà

La força 

Que em manté,

Mai no m'ajaurà 

Cap dia núvol,

Cap retret podrà

Vèncer

La tossuda empenta

De qui tot ho perd.

Però no escoltaré

Més

Els teus clams, 

Sirena boja, 

Quan pels estels 

Viatgi

Amb la barca 

Vermella

I l'àncora fixi

En la Lluna nova.

L'ESPAI

L'espai

Se m'ha fet ample

Per ballar lliure

Damunt les pedres

Calentes.

Per córrer sense

Mirar-te i no caure

De morros vora

Els teus peus.

La intensa luminositat

Que em contreia

Les pupil.les

Desaparegué de sobte.

Després, poc a poc,

He gosat obrir

De nou els ulls

Sense cremar-me.

La fressa d'aquest adéu

M'eixordava cruel

Les meninges

Fins que 

Me n'he tret els taps

Saltant a peu coix.

Esbandint-te la boca

Tancada.

SAPS?

SAPS?

Saps 

Que aquesta anarquia 

Teva, 

De lúbrics moviments 

I d'ossos desmanegats,  

Em té ara la mirada guerxa 

I el cervell venut...?

Que fins i tot 

Si restes immòbil

Em fas ballar sota teu 

Quan amb les galtones 

M'enganxes  els llavis 

I em pessigues el coll 

Anorreant- me els pulmons?

BRUSA DESBOTONADA

Escletxes de sol treient el cap

Sota la brusa desbotonada.

De bon matí m'encegues

Amb el foc del teu somrís

Provocador.

I tanco els ulls..

I sento com...

Botons de xocolata

Desfent-se'm

Llengua endins

Endolcint els

Llavis empastifats.

Com pa sucat

En la tassa dels

Oliosos excessos

Del teu cos.

Botons de xocolata 

Em fonen la vergonya.

I aleno fort per retenir-te

El sabor, l'aroma.

Tanco els ulls 

Fins fer-me mal 

Perque no t'esvaeixis

"No t'esvaeixis mai"...

Mai si els teus cabells

M'acotxen 

Quan arribi el fred

Si, suau, te m'acostes

I puc, tan sols, lliscar

Amb les mans aquestes 

Cuixes sense engrunes

Ni entrebancs

Espera'm ara desperta.

Vés-me fent lloc 

Al teu costat.

Que vaig a rentar-me

L'ànsia i omplir-me

De seny 

Per acompanyar-te

BRUIXES

BRUIXES

Quan les bruixes 

Se m'enduguin 

Lluny de tu 

De matinada

No esperaré

La màgia negra

De les escombres

Tan sols que els llancis

Un encanteri

Del teu somriure

Per deslliurar-me'n

TU

Tu 

Ets la llum

En la distància

Eixordadora.

Tu

El  somriure

En la foscor

De les tenebres.

Tu

El cel d'abril

Dels meus dies

Sense pluja

Sempre tu

ARRIBARÉ D'HORA

Arribaré d'hora

Vora l'aigua

Sense mullar-me

Esperant

Que em vinguis

A veure

Des del fons

Del mar.

Que m'hi trobis

Quan el sol 

T'escalfi.

DE COPS

DE COPS

De cops 

Quan no hi ets

Me costa recordar-te

Amagant-nos 

Sota el frec de l'escala

Vivint entre els xiulets

Els darrers espasmes

Tremolosos

ÉS ARA

És ara

Que ningú no ens veu

Que et voldria estrènyer

Fins desfer-te.

Que tenir-te

No fos somni ni miracle.

Però no te'm puc permetre

Mentre dorms

Però si un dia 

Me'n vaig

Vindré a recollir-te 

Sabent que hi seràs...

Estic aquí.

Ja vinc. 

Et cobriré del fred,

Et daré escalf. 

Els meus petons 

Seran de foc.

Et beuré la sang  

Embriagant-me de tu 

Fins la ceguesa...

Quan estiguis eixuta 

Et remullaré l'ànima 

I t'ensabonaré tota, 

Poc a poc, fins reviure't.

TORNARÉ

Com m'agrada 

Que m'esperis vora el mar. 

Que et deixis anar 

I em xuclis l'alè 

Sense treva.

I ara no marxis lluny

Tornaré

Te m'enduré, si vols, 

D'equipatge.