dimarts, 6 de maig de 2014

DE COPS

DE COPS

De cops 
Quan no hi ets
Me costa recordar-te
Amagant-nos 
Sota el frec de l'escala
Vivint entre els xiulets
Els darrers espasmes
Tremolosos



ÉS ARA

És ara
Que ningú no ens veu
Que et voldria estrènyer
Fins desfer-te.
Que tenir-te
No fos somni ni miracle.
Però no te'm puc permetre
Mentre dorms
Però si un dia 
Me'n vaig
Vindré a recollir-te 
Sabent que hi seràs...

Estic aquí.

Ja vinc. 
Et cobriré del fred,
Et daré escalf. 
Els meus petons 
Seran de foc.
Et beuré la sang  
Embriagant-me de tu 
Fins la ceguesa...
Quan estiguis eixuta 
Et remullaré l'ànima 
I t'ensabonaré tota, 
Poc a poc, fins reviure't.



TORNARÉ

Com m'agrada 
Que m'esperis vora el mar. 
Que et deixis anar 
I em xuclis l'alè 
Sense treva.
I ara no marxis lluny
Tornaré
Te m'enduré, si vols, 
D'equipatge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada