RODOLAR CARRERS AVALL

ENTENC ELS TEUS ULLS

Entenc els teus ulls

Quan n'eixamples

Les pupil·les roges

Quan en veure'm

Transparent

Romans damunt meu

Immòbil, oberta

Esclafant-me el nas

EXTENSA 

Silenci

En l'extensa nit

Negra dels teus ulls

Mare de la matinada

Silenci

En l' esglaiat ofec

Del meu crit

Silenci

En la rauxa de l'oblit.

IMPROVISO

Improviso lletres grogues

Damunt els vidres entelats

Ressegueixo el teu nom

Amb llengua enganxada

Del verinós desglaç

Que nega el cristall.

RODOLAR

Rodolar carrers avall

Empenyent la dissort

De cap a peus

Sense mirar-te.

Enyorant les teves cuixes

Aquell maluc, aquella pell.

Aquell petó, aquell serrell.

PENYORES NEGRES

PENYORES NEGRES

Només em deixes avui

Penyores negres de gel

Desfent-se.

Tèrbols rajos de sol

Que s'amaga cridant

Rere teu.

Llàgrimes amples

Caient a plom

LA TARDA

La tarda que m'arrepleguis

Ha de ser jove i lluent

Com una pruna vermella

Ha de ser clara sense rovell,

Humil davant la nit 

Que ens enamori.

ET DEIXARÉ

Et deixaré estendre

Les ungles de punxes

Estripadores

Furgar-me l'espatlla

A mossegades

Furioses

Arrencar-me el cor

A cops de peu

Sense fi.

LES URPES DE LA MENTIDA

LES URPES

La mentida regira 

Les llargues urpes,

Estén la llengua

De drac i tanca

La porta amb segell 

De sang.

Peten els ulls

En l'espera

Inoportuna.

Aturo el temps 

En l'instant daurat

Que el foc congela

Quan m'escampo

I t'envolto tota.

PASSARÉ

Passaré per tu. 

De mi res no quedarà 

Quan te'n vagis. 

No t'enduràs un bri 

Del vent 

Que m'hagis donat

Ni un àtom meu 

Que hagis robat.

COR HUMIT

Humit encara, 

El cor palplantat 

Estén la roba 

Sota la pluja 

Avui que els nens 

No s'eixuguen els mocs 

En les mànigues 

Ni ploren d'amagat

TOT ROMANDRÀ QUIET

TOT ROMANDRÀ QUIET

Tot romandrà quiet

Allà on ho deixi

El darrer instant

Els papers, els llapis,

Els gargots.

M'enduré potser

Algun bes, un somrís.

El teu adéu tal vegada.

SI PER ATZAR

Si per atzar deixes

El llit abans que jo

No em desabriguis

Que el teu caliu

Em mantingui

Fins retrobar-te

En un nou jaç

On protegir-nos...

ON ÉS TOT?

On és el fred, on és la neu

On és l'enyor, on és la veu

On el bes, on és l'empenta?

En el temor de l'absència

Fred, neu, enyor, tempesta.

MÉS ENLLÀ

MÉS ENLLÀ

Més enllà d'aquest indret

On les flors no saben créixer

Perdudes entre el fang

Inhòspit dels desamors.

Més enllà,

Molt més enllà,

Ens trobarem

Per a regar-les.

Vetllarem el desig

Perquè no fugi

Retindrem entre

Les venes l'aire,

Escalfarem

La sang al cor,

Ens enllaçarem

Sense respir

Els cossos tous

Entre roselles.

PETONS IRREVERSIBLES

Petons irreversibles,

Inversemblants 

Moviments acústics

Sota la ingràvida pluja

Que regalima constant

Del teu cos desarmat.

Electroxocs de gust

A les acaballes del joc,

Calma difusa dins

La perenne abraçada.

BRAM

BRAM

Sento les onades

Bramar prop de mi.

Com la tempesta

Breu, intensa,

D'aquests besos

D'estiu, calents

Com el teu ventre

Cridant-me sense veu

PIDOLEM

De vegades 

Pidolem

La carícia lleu

D'un xiuxiueig

A cau d'orella.

De vegades 

Desitgem 

Amb ànsia 

La sacsejada

D'un amor

Salvatge

LA CORBA

Sempre,

La corba del teu maluc 

Es disfressa, Inconsistent, 

Per enganyar-me. 

Fa veure que el meu anhel

No la fereix

Quan, d'amagat,

La guaito i no em sent.

Llavors...

Per entre les cortines 

T'entregiro, et despullo 

I esbufegues un gemec 

Com de mentida 

Mentre em puges a cavall 

I a cops de cul 

M'espellongues.

PRELUDIS

SE M'ERICEN

Se m'ericen els pèls

Sentint acostar-se

Les teves mans

Descontrolades

Pujant per les cames

Nues. Poc a poc

Obrint camí

Als llavis humits.

PRELUDIS

Preludis imaginats,

Indemnes malgrat

Tot el temps perdut

En la llunyania

Del primer bes.

Maldestre vers

De plujosa

Primavera

Sense flors

ENS VIGILES

Avui ens vigiles 

Amb els peus nus 

I la cara neta.

I ens fas fer disbarats 

Mentre ens estimem 

De puntetes.