diumenge, 30 de març de 2014

PENYORES NEGRES

PENYORES NEGRES

Només em deixes avui
Penyores negres de gel
Desfent-se.
Tèrbols rajos de sol
Que s'amaga cridant
Rere teu.
Llàgrimes amples
Caient a plom



LA TARDA

La tarda que m'arrepleguis
Ha de ser jove i lluent
Com una pruna vermella
Ha de ser clara sense rovell,
Humil davant la nit 
Que ens enamori.



ET DEIXARÉ

Et deixaré estendre
Les ungles de punxes
Estripadores
Furgar-me l'espatlla
A mossegades
Furioses
Arrencar-me el cor
A cops de peu
Sense fi.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada