dimarts, 8 de juliol del 2014

PLOU MOLT

PLOU
MOLT

Plou
Molt
Les gotes d'aigua
Com esferes de plom
Deformen a cops
Les decrèpites
Llambordes
D'aquell carrer
Que ens acollia
Sempre en secret

Quan et buscava 
El moviment 
A les fosques, 
Sense dir res.



LES PARAULES

Les paraules s'acaben

Escoltant  la remor 
De l'aire dels teus sospirs 
Omplint-me la boca, 
Xuclant-me la llengua
I no dir res...res...res...
Res que pugui destorbar 
La humida senzillesa 
De dos cossos estimant-se



EL MÓN

El món

És tan lluny

Ensinistro
Sense més
Totes les bullofes
Inflades
Que m'han sortit
Esperant-te.
Amb tots els dits
Cremats,
Els ulls morts
Degoten
Plens de fang.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada