dissabte, 26 de juliol del 2014

ESDEVINDRÀ LA BOIRA

ESDEVINDRÀ LA BOIRA

Esdevindrà la boira
Damunt teu
Per despentinar-te.
S'endurà rodolant
La negror dels mots
Que se't mengen.
I et deixarà, tan sols,
Esperança nua.



SENSE VESSAR-ME

Obre'm
Amb paciència 
Infinita
Sense vessar-me
Obre'm
Amb ulls de nena
La nit de Reis
Amb fermesa 
De dona amant
El meu cos
Per primer cop



PLUJA BLAVA

Només gaudeixo del suc que vessa 
Entremaliat quan dius el meu nom
Cada cop que t'eixugues la gola.

Cada cop que la pluja blava 
M'enlluerna els cabells.
Que et beso amb la llengua,
Molla del teu sabor, 
Cremant sense pressa les ànsies

Cada cop que una carícia 
Em gemega fluixet 
Quan no vols fer-m'ho saber, 
Quan estirant les cames
Em fas venir rampa dins teu 
I crides...

I el crit forada la tempesta 
Fent callar els trons, 
Ennuegant- me les galtes, 
Aixafant- me en el teu ventre 
Amb tot l'egoïsme del dol
Del primer orgasme




SOMNI MELÓS

Res més enllà dels teus mots
Mès enllà del teu gest
Enllà del teu bes
Del teu sospir quiet
Del teu alè retingut
Alè quiet d'un bes retingut




ESTRIP

Fou només 
Un estrip de somni melós 
Esgranant la tarda a corre-cuita, 
A la recerca impura
Del més gran desig 
Esperant-te a la porta de l'infern..

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada