ESDEVINDRÀ LA BOIRA
Esdevindrà la boira
Damunt teu
Per despentinar-te.
S'endurà rodolant
La negror dels mots
Que se't mengen.
I et deixarà, tan sols,
Esperança nua.
SENSE VESSAR-ME
Obre'm
Amb paciència
Infinita
Sense vessar-me
Obre'm
Amb ulls de nena
La nit de Reis
Amb fermesa
De dona amant
El meu cos
Per primer cop
PLUJA BLAVA
Només gaudeixo del suc que vessa
Entremaliat quan dius el meu nom
Cada cop que t'eixugues la gola.
Cada cop que la pluja blava
M'enlluerna els cabells.
Que et beso amb la llengua,
Molla del teu sabor,
Cremant sense pressa les ànsies
Cada cop que una carícia
Em gemega fluixet
Quan no vols fer-m'ho saber,
Quan estirant les cames
Em fas venir rampa dins teu
I crides...
I el crit forada la tempesta
Fent callar els trons,
Ennuegant- me les galtes,
Aixafant- me en el teu ventre
Amb tot l'egoïsme del dol
Del primer orgasme
SOMNI MELÓS
Res més enllà dels teus mots
Mès enllà del teu gest
Enllà del teu bes
Del teu sospir quiet
Del teu alè retingut
Alè quiet d'un bes retingut
ESTRIP
Fou només
Un estrip de somni melós
Esgranant la tarda a corre-cuita,
A la recerca impura
Del més gran desig
Esperant-te a la porta de l'infern..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada