dimecres, 3 de setembre de 2014

ESTENDRÉ LES MANS

ESTENDRÉ LES MANS

Estendré les mans.
Mentre te'n vas
Prendré glopades 
De l'aire que no t'enduguis.
Romandré ajaçat
Mirant la porta
Mig oberta
Cada cop que desperti...

Veníem esferes de llum 
En cada racó que ens acollia. 
Les embolicàvem sempre
Amb pasta de full 
Quan germinava un gemec 
En els revolts més tancats
Del llit.
Més perillosos
En cada giragonsa, 
En cada llaçada.

Ara venc desitjos en el buit
Innobles llaunes de galetes
Plenes de vent
Perquè quan tot és oblit 
No puc omplir res més
Sense els teus esbufecs,
Sense la brama que xiula
Dins la mar més negra.


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada