ESTENDRÉ LES MANS

ESTENDRÉ LES MANS

Estendré les mans.

Mentre te'n vas

Prendré glopades 

De l'aire que no t'enduguis.

Romandré ajaçat

Mirant la porta

Mig oberta

Cada cop que desperti...

Veníem esferes de llum 

En cada racó que ens acollia. 

Les embolicàvem sempre

Amb pasta de full 

Quan germinava un gemec 

En els revolts més tancats

Del llit.

Més perillosos

En cada giragonsa, 

En cada llaçada.

Ara venc desitjos en el buit

Innobles llaunes de galetes

Plenes de vent

Perquè quan tot és oblit 

No puc omplir res més

Sense els teus esbufecs,

Sense la brama que xiula

Dins la mar més negra.