dissabte, 19 de setembre de 2015

MALGRAT TOT L'ENYOR

Intuir que la nit s'acaba
Quan la lluna ja no riu
En arribar l'albada.
Saber que l'ombra
Tatuada sense punts
Mai no deixa escletxes
Malgrat tot l'enyor.

Intuir
Que allò que és Incert
Devora allò que és possible 
Quan el pudent oblit 
Se'ns fa càrrec. 
Quan els records 
No són res més
Que tirabuixons 
Entortolligats d'angoixa
Malgrat tot l'enyor.

Prenc de la safata
Desitjos malbaratats,
Concentro la immensitat
En un únic punt negre,
Esprémo l'oblit
Fent-ne suc d'aranja
Fins a podrir-lo,
Condenso la sang
En un clau rovellat
Que em fereix encara
Malgrat tot l'enyor
Que roman perenne
Darrere tots els revolts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada