dissabte, 21 de novembre de 2015

FANTASIA

Nu 
Dins del llac de la fantasia 
Camino pels fons enfangats 
De la indecisió. 
Forats negres atraient-me
Arrencant-me els cabells
I fent-ne manyocs plens
De rosada.
Encenc els fanals 
Sento lluir la nit 
Enmig de la lleugera boira

Un cor que vessa
Un fil de nuesa
Escorcollant-me
Mesclant la son
I les frassades
Esfilagarsades
Amb dues pells
Que s'estavellen
A contrallum

Sento
Munyir les hores
Amb les mans
A les butxaques
Només xuclant fort
Les mamelles
Que em duen
A les palpentes
Al món dels somnis
Humits

Arribarà l'hora 
Que ja no serem
Entendrem potser llavors
Que havíem d'haver estat
Quan n'era l'hora

Perquè
Aviat la nit esdevé
Hivern
Infern
De mots congelats
Quaranta graus de disbauxa
A l'ombra d'uns ulls
D'avellana i escuma
Sense repelar

Malaguanyada la neu
Que es fon abans
D'arribar a terra
Malempleats els petons
Sense resposta
Les carícies perdudes
En el garbuix dels somnis
I menjar-me les teves nits

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada