diumenge, 1 de novembre de 2015

NOVEMBRE

Intuir que vindràs 
D'entre els morts 
Que ara em vetllen
Que no passaràs de llarg 
En cap de les vesprades
Que encara et dec
I te m'enduràs

Avui
Que ja sóc gran
Ric de la meva
Petitesa.
Enyoro el rosec
Dels teus llavis
Mordiscant-me
Les orelles, el coll,
Les teves mans,
Petiteses.

No sóc jo
Que deixo de ser
Quan sóc per a tu
Ets tu, tal vegada,
Que em regires
Em desfàs
Em despentines.
Som tots dos
Que junts obrim
El cel quan és fosc.

Quan camines lleu carretejant
Una ànima que mira enrere
Perquè no plou damunt teu
Ni damunt meu s'hi posa
La rosada flonja dels teus peus

Nous temps, 
Velles remors
Grans subtileses 
Venent valors.
Fugint amb pressa.
Escampes arreu tothora
Que ara somrius d'amagat
Pels racons.

Saber perdre. 
Saber guanyar.
Saber pujar als arbres.
Saber-ne baixar.

Saber matinar.

Esperar una eruga
Que emprengui el vol
Guaitant la tempesta
De sol a sol i fugir-ne 

Això i no dir res
És sempre el mateix
Fer veure que perds
I estrènyer els llampecs
Deixant que les ungles
Encetin la pell
De tots els odis

Així te m'ofereixes
Vestida d'esglai
Vençuda.
Un borrissol de neu
Cobreix amb afany
Les places
Però no et vull de genolls
Abatuda i corpresa...

Intuir que vindràs 
D'entre els morts 
Que ara em vetllen
Que no passaràs de llarg 
En cap de les vesprades
Que encara et dec
I te m'enduràs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada