dijous, 31 de desembre de 2015

EL CASTELL

   Sortia amb la Mirna perquè era romanesa. Pensava  que així podria acomplir el vell somni de visitar el Castell del comte Dràcula. Al començament tot era perfecte. No eren, cap dels dos, de gastar gaire diners en passatemps.  No anaven al cine, ni al  teatre ni al futbol. Sopaven a casa i dinaven a la feina, tirant de tàper. Els caps de setmana cuinaven per la setmana següent i es feien l’amor. Cuinar i fer l’amor. De vegades, fer l’amor mentre cuinaven, damunt la pàl.lida i bullent  fredor del marbre. No els calia res més.

   Passat un temps, tenien prou calers estalviats i es podien permetre anar a veure la família de la Mirna i, de passada, el famós Castell. Aquell agost, per primer cop després de cinc anys, tenien un mes sencer per a ells dos. Vacances. 

   Feia dies que al Pep li semblava que la noia amagava alguna cosa referent a la seva salut.  La trobava més pàl.lida i havia perdut pes. No se n’havia adonat fins llavors. En abraçar-la mentre dormien fent la cullera li agafà un pit i percebé una sensació nova i estranya. Li semblava esllanguit i tou, com si l’haguessin munyit. Li recorregué el cos cap avall i pogué comprovar que  l’os del maluc sobresortia rotund, com a punt de traspassar la pell.  La Mirna dormia tot el dia i a les nits, després que en Pep arribava de la feina, feia sopar només per a ell. No tenia ganes de fer l’amor i s’havia tornat aspra i malcarada. Feia molts dies també, i ara en prenia compte, que no la veia menjar...

   La darrera nit abans del viatge el noi despertà sobtadament enmig d’un somni humit i  trobà la Mirna damunt seu cavalcant-lo, els ulls en blanc i els llavis inflats. Els cabells esbalotats i les natges buides, pell i os. Mentre es vessava dintre seu amb una ejaculació abundant com mai , sentí els seus ullals perforant-li la jugular. Volgué cridar i, de la gola, res no en sortí. Amb un badall d’ultratomba, tancà els ulls i dormí...

   -Pep, Pep, desperta. Besa’m. L’avió ens espera, no podem fer tard. Aviat, aviat...viurem per sempre junts al Castell del pare...sempre, junts...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada