dimecres, 6 de gener de 2016

BOCINS

Previsible, la nit
Llarga, l'hora fosca
Del darrer batec,
Dels ulls fossos
En mil bocins,
Esparracats
De dalt a baix
Mentre somiaven 
Només amb tu.

En els llavis
El teu més profund aroma,
El sabor més amagat 
En les puntes dels meus dits,
Sanefes de coloraines
Resseguint-me l'espinada.

Amb les ales negades
De petroli transparent 
Aixeco el vol per caure, 
Pesat i tossut, 
Damunt teu que m'esperes 
Plena d'oli, cetona i oblit...

Recautxutar els circuits 
Refent el xip d'un record
Que sura en el mar
D'un calaix mig tancat
Que encara malda 
Per esbrinar si les esferes
Són plenes 
O si tan sols cal inflar-les
Amb el teu aire..

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada