dissabte, 2 d’abril de 2016

POEMETS EN DEJÚ


RES

Res no és més 
Que fullaraca 
A punt d'encendre's
Encenalls escombrats
Miratges de sol 
En ple crepuscle
De juganeres dents
Sense ànima

Fóra senzill estavellar-se
Ara en les llambordes
Circumferències planes
I un sol roc punxegut
M'estalvia aixafar-me 
Les ungles



VÉNS

Véns 
I vas enrera
I no vols
Temps
Que se'ns escapa
I es perd
Vents
Que mai no diuen
Els mots
Llard
Que s'estavella
Greixós
En un fugaç
Bes
Perdut
On
Veig 
En un trau
Tota la llum



MIRACLE

Surt el sol
I tot és un riu d'argent
Enrampant-me
Calfreds de joia
Sentint la teva boca
En la meva
El càlid tacte
De tots els porus
Estremint-se

Si t'enyoro un dia
No creguis 
Que és mentida
Només
Perquè no t'ho dic.
Si t'enyoro un dia
Serà el miracle
De creure
Que no et vaig oblidar



CAOS

Remor
Passos allunyant-se
Per un forat
Els escolto de nit
Mentre la son
Posseeix el capçal
I els coixins ploren
L'absència
Dels teus cabells

Caos
Infectant els glòbuls
Que fugen del cor
Sense esquerdes
Buscant
La teva saliva
En tots els racons
Virus de dol
Omplint-me
Les venes

Dejú
Els esclops esmicolen
Les ametlles
Mentre el conill
Espera.




DIUMENGE

Jèiem sobre fulles
Herba, molsa i trèvols
Ens somreia la sort
I cap jou ens captivava
Fins que vingué l'aigua
I no tinguérem sopluig


Aquella flor féu estiu. 
I fou calent com l'infern 
Quan cou les ànimes 
Dels piròmans.
Calent com les teves cuixes
A punt d'enxampar-me

Ventre sense pigues
Somriure de vi negre
I aigua dolça, 
Paraules de vent i adéus 
De diumenge
Tota la màgia cap
En un llumí que s'apaga. 



































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada