Entrades
Rompré
La cuirassa de fang
Que ens manté tan lluny.
Escardaré les durícies
Que romanen, inabastables,
En la distància dels dies
Que arriben
Els camins desapareixeran
I no seran temps ni oblit.
Faré cabdells d'il.lusió
Els vendré per un somrís
De mitja tarda,
Acabat d'aixecar
Del son humit i dens
D'un càlid estiu
Ple de colls eterns
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada