dissabte, 29 d’octubre de 2016

MAI NO ÉS PROU



Mai no és  prou la llum
Del vent per a abastar
El reflex dels teus cabells
No és prou, tampoc,
La lluna blanca de primavera
Per copsar
El color dels teus ulls
Quan em mires.

No cal esbrinar
Per què les cuques de llum
No respiren
Les nits que els petons
Ressonen sota la pluja
De tots els estels fugaços
Del nostre cel quan escampa,
Per què les matinades
Romanen en silenci
Si ens sorprenen
Estimant-nos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada