diumenge, 8 de gener del 2017

ÉS BADANT QUE ARRIBA LA NIT

És badant que arriba la nit
I és badant que se'n va

Si dorms
Que sigui amb els meus ulls
Que n'és d'incert l'hivern 
Sense els teus roncs!

Si la minúscula
Flor geminada 
No s'obre 
Tal vegada un dia 
Salparà 
Acabant als peus 
Dels salvatges 
De les dents blanques

Mentrestant

Romans encesa
Arrapant-te
A la meva pell
Em beses les cuixes
En un desesper cruixent
Per veure'm de nou
Posseir el batec
Dels teus mugrons



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada