Entrades
És badant que arriba la nit
I és badant que se'n va
Si dorms
Que sigui amb els meus ulls
Que n'és d'incert l'hivern
Sense els teus roncs!
Si la minúscula
Flor geminada
No s'obre
Tal vegada un dia
Salparà
Acabant als peus
Dels salvatges
De les dents blanques
Mentrestant
Romans encesa
Arrapant-te
A la meva pell
Em beses les cuixes
En un desesper cruixent
Per veure'm de nou
Posseir el batec
Dels teus mugrons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada