Entrades
El tren grinyola
Literalment
En acabar-se la via
Ets
Com un aqüífer
A punt de rebentar
Com una banyera d'esperit
De vi
Com un tros de pa de pessic
Ensucrat
Petó de cafè
En una paperina
De tramussos
Perceps
Que no téns memòria
Però desfàs cabdells
De mots entortolligats
En els racons més foscos
De les petjades
D'aquells moments
De llum
'Si me miro en els teus ulls
Que no hi vegi reflex sino joia
Si la ratlla de la vida se m'estreny
Vulgues pintar-la de verd
I no l'allargassis'
Cosiràs llavors
Una llàgrima rere una altra
Una enrampada et despertarà,
De sobte,
Llamp que fa xip,
El plor fet vestit.
T'emprovaràs la vida i sortiràs
A jugar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada