dimarts, 6 d’agost del 2013

PAPER DE GEL

GEL

Aleshores el cau de tristesa 
s'esfondrà i colgà d'orgull 
els amants per sempre més. 
Escopiren allaus de retrets 
i el gel els endurí els cors


FERES

Feriem el silenci del bosc 
amb xiscles desbocats 
deixant enrere els cavalls de la nit. 
Gemecs d'extasi profund 
emmudint els udols dels llops
Les feres afeblien l'amenaça 
d'estroncar-nos la passió 
i callaven manses. 
El cel no gosava ploure'ns 
i la mar plana ens esperava 
els cossos acabats de fer.


PAPER MULLAT

Em sento paper mullat 
quan en la brega et perdo, 
quan em dols en l'ombra 
vana del desig fefaent 
i abandones l'oracle cert 
de refranys estranys.

Et sento, gen malaltís, 
passejar dins meu embogit
Omplir-me de fang les venes
Coure'l a foc lent 
lluny dels corrents d'aire 
de l'amor perdut.

PAPER DE CEBA

ESCACS

Sobre paper de ceba
fas l'esbós miraculós 
De fer-me creure
Volgut
Amb llavis de mel
Amb llapis de fel
En taulers d'escacs
D'esforç buits


DESCALÇOS

Ets fonedís com pensament 
estiuenc de matinada febrosa
finestres obertes i peus descalços
Fugisser com el bes 
de comiat dels desconeguts



PASTA DE FULL

Petons de pasta de full
Se'm desfan llengua 
Endins
Com deliris de nata
Muntada.
Goles ennuegades
De mentides de sucre
Glassejat


diumenge, 4 d’agost del 2013

TACTE IRREAL

ESTÈS

Estès, no dic res
T'allunyo el reflex 
Ja no et veig
Escolto el silenci deixat
Volar entre onades
Que respiren el teu nom
En cada ofec.


TACTE 

Se t'apagaven els ulls
Veient-me fugir.
L'oïda se'm feia 
De cera en marxar.
Se't fonia entre els dits
El meu tacte aspre
De pèl eriçat.


BASSAL

Ofecs de sal tendra
En cada bassal 
Del teu cos terrenal
Ginebra de pell
Torrada que fa 
Embogir bells gemecs
Aigualits en el temps
Irreal




dissabte, 3 d’agost del 2013

ESPERÀVEM FOLLS

ESPERÀVEM

Esperàvem tots els dies
Que la nit ens atrapés,
Se'ns enduguès com si res.
I passava de llarg
Quan no miràvem,
Com sense fer soroll.
I perdíem...


FOLLS

Folls de retruc d'espines 
Mortes deixades penjades.
Plens de vi nou que esborra
Els aiguats de la roba bruta
Que resta corcada...
Balancins orfes de
Dormilegues ànsies
Vaivens lúbrics en
Solituds ofegades
De misteris amagats
En carns blanques,
Enceses de lluna nova.

ABDUÏT PER LA FRESSA

MEMÒRIA

La memòria 
s'espolsa 
les lleganyes. 
Obre els teus calaixos
I en destria dies 
d'oblit infinit. 
Poca cosa roman verge.
Molta, trepitjada.


ABDUÏT

Abduït per somnis 
que m'estiren la pell 
refaig el reflex 
de les teves pors. 


FRESSA

Amb la fressa  nova 
De tots els matins 
Suats d'escorça molla
Barrejo la polpa dels dits
Amb suc de magrana
Oberta...esgranada.






dijous, 1 d’agost del 2013

ENZIMS FLONJOS

MAR FLONJA

Esbudello la matinada 
i no t 'hi trobo. 
Encenc focs eixuts 
d'herba pansida. 
I tampoc no ets en el fum.
Se't menjà l'onada 
De la tarda fosca
De la mar flonja.


ENZIMS

Enzims de fang 
d'esquena molla, 
de pits lluents i cames 
d'argila dura. 
De ponts oberts 
sense tornada, 
de fons perdut 
a les palpentes
De fi del món
Perdut en tu.

ESCRIC

ESCRIC

Escric  pàgines vermelles
Omplint l'esforç de voler-te
Enyor indecent
Descric estels apagats
En cels bojos de tempesta
Alens de llamp perdut.
En l'espai dels somnis
Atrec els teus ulls tancats.
Les translúcides parpelles
Deixen passar la fosca llum
Dels teus onírics records.


CAMÍ

Aquest camí conegut 
romandrà quan me'n vagi. 
Només vull, llavors, 
que em tinguis un somrís 
quan em pensis....