dimarts, 6 d’agost de 2013

PAPER DE GEL

GEL

Aleshores el cau de tristesa 
s'esfondrà i colgà d'orgull 
els amants per sempre més. 
Escopiren allaus de retrets 
i el gel els endurí els cors


FERES

Feriem el silenci del bosc 
amb xiscles desbocats 
deixant enrere els cavalls de la nit. 
Gemecs d'extasi profund 
emmudint els udols dels llops
Les feres afeblien l'amenaça 
d'estroncar-nos la passió 
i callaven manses. 
El cel no gosava ploure'ns 
i la mar plana ens esperava 
els cossos acabats de fer.


PAPER MULLAT

Em sento paper mullat 
quan en la brega et perdo, 
quan em dols en l'ombra 
vana del desig fefaent 
i abandones l'oracle cert 
de refranys estranys.

Et sento, gen malaltís, 
passejar dins meu embogit
Omplir-me de fang les venes
Coure'l a foc lent 
lluny dels corrents d'aire 
de l'amor perdut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada