dissabte, 20 d’abril de 2013

ENCARA

ENCARA

El veus contenir el desig;
el sents anhelar-te;
el voldries posseïr;
i saps que un sol somriure
desferma la passió...
però, encara, et fa mal


VIDA

La vida
és una ullada de sol
entre dues foscors inabastables.
Gaudim-ne cada instant
com si no n'hi hagués més!
Estarem tant de temps morts!


FOSCOR

Pujaves l'escala, a poc a poc.
La boira, més negra cada segon,
t'espessia el cervell.
Quan trovares la clau
i obrires la porta
tot enfosquí.


SOMIAR-TE

No m'agrada somiar-te en somnis
perquè sempre en desperto..
Preferiria que somiéssim junts
i ens fruíssim, l'un a l'altre,
estant desperts..


I JO AQUÍ

Deixes que la nit envaeixi l'estança,
que els somnis, per una escletxa,
et duguin lluny.
Ningú, tan enllá,
el teu son vetllará...
i, jo, aquí...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada