dissabte, 27 d’abril de 2013

MAGRANES

RESPIR

Tragué el cap al sol, exhaust..
Sortí de l'enorme doll..
Vora el camí terrós,
damunt d'una roca,
va seure...
Respirà amb ofec
i esperà la nit..


LA MAGRANA

Esgranaes la magrana;
En destriaves els grans;
En feies dos munts;
Deia un que sí
I que no et deia l'altre.
D'una magrana
En depenia l'amor?


FORAT NEGRE

Gastarem tota l'energia estimant-nos;
esdevindrem polsim d'estels
en la buida immensitat
del forat negre de la passió,
anorreats pel plaer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada