dimecres, 14 d’agost de 2013

LUXÚRIA MORTA

EXHAUSTS

Jauré exhaust després de tu.
El cansament m'adormirà
Els cabells.
Em veuràs somriure moix
Esquerdant un somni tou,
Aparent.
Et tindré de nou,
Després.


LUXÚRIA

Lívid estronc d'arrels ermes,
De rostres plujosos en tardes
Insípides d'avorrits contes
D'homes de fusta molla i
Dones de foc, luxúria morta.


ESTELS

Plouen estels de punta 
damunt els caps, 
obrint les ments 
dels descreguts,
eixamplant els cors 
dels misteriosos 
amants del capvespre.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada