dijous, 17 d’abril de 2014

MIL ANYS...

QUAN PASSI AQUEST AIRE

Quan passi aquest aire 
Feixuc que m'embafa 
I cristal.litza 
Diré el teu nom altre cop 
Amb força 
Et prendré amb els braços
El cos tremolós
Abans no te'n vagis



UN NÚVOL

M'agrada veure
El teu núvol cobrint
Els ulls del mirall
Després del bany.
M'agrada que no ens
Vegi jugar abraçats,
Que ni tan sols 
Ens imagini...



MIL ANYS...

Mil anys romandria
Destriant el més suau
Racó de la teva pell 
I no el sabria trobar.
Recorrent-te bes a bes
Pam a pam 
Sense sortir-ne...




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada