diumenge, 13 d’abril de 2014

AIXÍ MATEIX

AIXÍ MATEIX


Nedant en el verd profund 
Perseguiré el teu rastre,
Esvairé del teu nom la pols, 
Del teu pit l'enuig.
Seràs tota flor, tota herba 
tota arrel, tota dona, 
tota anhel.
Tota desig impronunciable, 
tota desconegut viatge,
onatge salvatge 
que m'engolirà 
les vèrtebres, 
fonda tempesta.

Així mateix!!

Respirant-me l'essència 
Amb els ulls clucs,
El cor encés.
Liqüant-nos a raig, 
Inesgotables.

Adormit sobre
El teu immens bressol 
Veig clar que despertar 
No vull si ja no hi ets 
Acaronant-me els cabells




Aquestes lletres són per a la Desi Monclús, que en va ser la inspiradora. 

Gràcies Desiré...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada