dimecres, 23 d’abril de 2014

VEIG COM, LENTAMENT



Veig com, lentament, 
Te'n vas.
Com et perdo l'aura.
Com aquells mots
Mai dits
Passegen en l'aire
Trist de l'estança.

Escolto tancar-se't 
El cor
I em poso la balda
Perquè no tornis.
Mai més.
I perdo litres de mocs
Fent-se llàgrimes negres.

T'acarono el record 
Persistent
De la pell mullada
Després de  tenir-te
Meva
Dels teus pits erectes
Burxant-me la llengua.



FÉS-ME  LLOC

Fes-me lloc en silenci
Obre la boca
Que t'ompli el bes
I et sigui amable.
No em deixis furgar-te
Les mitges encara
Només lleument
Acarona'm





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada