divendres, 1 d’agost de 2014

PER SEMPRE LLUNY

No em dol l'absència
Ni la fastigosa certesa
De tenir-te perduda,
Per sempre lluny.
Ni la presència hostil
Del teu record etern
Que enllà de les enceses
Parets tacades d'insomni
Ple d'esperma llançat en va
Cuixes avall se t'esmuny
I recull tota la ràbia
Que em vares deixar.
Ara no em dol l'absència
Ni els dubtes que tornis
A queixalar-me l'espera
Ni la teva nova presència
Ni el teu nou i viu encís.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada