Entrades
Jac en el pessebre damunt la palla
Es pon el sol enllà del Tibidabo
Abans no em trobin per dur-me al garrot
Quantes nits caldrà amagar-se encara?
Ja no hi ha res i la canalla bada,
Corre esporuguida sense sentir -Alto-
La cremor en l'esquena, cames,-Disparo-
Venç els tendres cossos fora de casa.
Aquells que ara riuen, mengen i manen
Saben que no tornarem a permetre
Saquejos innobles, bèsties disbauxes
Que l'hora per fi és a tocar de veres
Que guanyarem pel nostres antics pares
I ja no serà igual cap mes setembre?
Aquest poema el trobareu al llibre SOMNIS TRICENTENARIS, col.laboració de l'ARC amb la Marató de tv3. Encara no l'heu demanat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada