divendres, 28 de novembre de 2014

I LA TERRA GIRA

I LA TERRA GIRA

  Avui en Mmm no ha sortit de la cova. Ha encés foc amb dos bastonets i, desprès de reparar la la destral, ha fet la barreja de sang i fetge esmicolat. Ha agafat el pinzell fet amb pèls de búfal i s'ha disposat a pintar. No surt mai quan s'obren les portes del cel i comença a rajar aigua pels descosits. A més, tot aquell seguit de resplendors i sorolls eixordadors li fan por i es troba segur dins la caverna. La Mmma dorm, feliç. No hi ha res a fer quan plou. Tan sols restar abrigadets i  tapadets amb les pells que durant l'estiu han pogut adobar, fruit de les interminables i fructíferes jornades de cacera dels mascles.

   Nmm recorda els dies càlids, quan amb els altres membres del grup sortien a trobar menjar. Búfals, cavalls salvatges, algun felí despistat, zebres, i fins i tot, un dia, un mamut. Ara, provarà de reflectir-ho tot a les parets de la cova. Fa temps que s'hi esforça però no n'acaba d'estar satisfet. Avui ho farà per enèssima vegada i, com li surti, ho deixarà estar. Demà, si no plou, tot el clan aixecarà el campament i deixarà aquestes terres, tan ermes des de fa un temps.

                                         _________________________


   En Mon avui ha restat a casa, sota les càlides frassades, amb la Montse fent-li companyia. Plou i fa fred. Amb la calefacció apagada, no es pot permetre tenir-la gaire estona engegada. Quan la noia se n'ha anat, ha agafat un llapis i un bloc petit d'anelles i ha començat a escriure. Escriu amb llapis per que no li agrada quan se li escorre la tinta del bolígraf i traspúa blau de full en full. Encara no sap perquè escriu però se sent feliç quan ho fa. Li agrada que altres llegeixin allò que deixa anar encara que no li importa gaire l'opinió que en tinguin. Només escriu per espantar les bruixes malgrat que de vegades els seus escrits les atrauen. La Montse ha sortit als carrers a repartir propaganda. És la feina que té actualment i, durant quatre hores al dia, ha de caminar i caminar deixant catàlegs a les bústies. Encara que plogui, com avui.

   En Mon recorda els dies càlids quan sortia per anar a la fàbrica a fer cordons per les sabates. Allà es trobava cada dia la Montse i de tant en tant s'amagaven al magatzem i feien manetes i alguna cosa més, si podien. Ara provarà de reflectir tots els sentiments d'aquell temps en el bloc de tapes vermelles. No acaba d'agradar-li com queda el text. Però el deixa estar. Demà, plogui o no plogui, el camió s'endura tot allò que ténen cap a un nou habitatge, més petit, més barat, vers un país on el fred no els confongui. Deixarà aquestes terres, on no hi troba feina des de fa un temps.

Després de tants i tants de segles, avui es retroben en Mmm i en Mon, la Mnna i la Montse...

I la terra gira, encara i sempre, entorn del sol...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada