dissabte, 21 de febrer de 2015

I, MALGRAT TOT, ERES MENTIDA

I, malgrat tot,
Eres mentida...

Tot conjuminat 
M'embogeix els pensaments. 
Prenen indefectiblement 
Una única direcció. 
I tu, 
Aliena al desig involuntari, 
T'esmunys vaporosa.

El desesper de l'amor físic
Enllà de la voluntat
Ho omple tot
Esquitxant de vesc
Els plors dels ulls 
Plens de vidre,
Cremant les pestanyes
Amb aquell àcid groc
De cada bes menyspreat.

Abduiria les teves hores
Amb la queixalada extrema
De l'últim mossec.
Et prendria d'una estrebada
Tots els desitjos oblidats
Si fossis meva un sol dia

I, malgrat tot,
Eres mentida...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada