dijous, 19 de febrer de 2015

EL SOSPIR IMMENS

EL SOSPIR IMMENS

Lleuger, el sospir immens
Em duu la resposta amarga
La baldufa gira lenta
Escurçant les lletres
De la matinada
La llarga disbauxa
Se'n va.

No lleparé la pols eixuta
Escampada pels peus
Assaborits de grat
Tants de cops 
Arrossegant - me 
No pregaré ni un bri
De luxúria dessecada.

Però tampoc no donaré
Cap espurna de sal
En una abraçada
Fosca.
Perquè el que et diuen
Sempre els meus ulls
És prou diàfan i ple
D'enyorança.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada