dimecres, 18 de febrer de 2015

LLAVIS FLONJOS (PAULA)

LLAVIS FLONJOS (PAULA)

La dama blanca m'ofereix 
L'almoina dels seus secrets 
Obrint-se, tota, per a mi.
Em buida l'ànima cada nit 
I ni tan sols en gaudeixo el rostre.

M'estreny el cor i els seus dits 
D'escorça dura se'm claven endins. 
Llavors la temença comença de nou
i el somni s'esmuny entre sucre desfet,
Paper de diari esborrallat.

Il.lusió nascuda insatisfeta 
Ixent de l'engany de la febre 
De la vesprada solitària,
Nàufrag en les lletra menuda 
Dels teus pits inflats  
Ofegant-me.

Perdut en les portes
Del fluix del teu entrecuix
Licor que muny
La creixença del desig 
Que em rebenta  
Que vessa dins teu 
Sense fi 
Quan t'imagino la llengua.

Altre cop, finalment, 
Les nits eternes
De llençols plens de dens
Silenci embolcallant-me,
De nou la llarga espera
Dels teus llavis flonjos
Estrenyent-me.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada