diumenge, 17 de gener de 2016

FUM


Veig fum esvaïnt-se
En una bola de vidre
T'endevino sense pressa
Posseïnt les meves nits
Reculant sense recança
Ara que arriba el bon temps

Incerta plenitud que trobo
En l'esperança de cadascun
Dels teus mots.
Gens de confiança enfora
Ni endins esglai en escoltar-te
Quan t'estimo

Perquè mai no sabràs 
Quan et diré el darrer mot
Abans de tenir-me.
Mai esbrinaràs quin és
El darrer instant de solitud
Abans de tot plegat

Un gemec daurat
Tan sols espurna freda
Plena de sal i de boix
De fonoll  i molsa humida
Desglaç de negra
Beixamel
Que raja transparent
Dels teus llavis
Entumint els meus.

Me n'aniré i no ho sabràs
Ningú no sabrà intuir 
Que aquest xiulet que romp
La matinada és l'esbufec
Que deix el meu rastre difús...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada