Entrades
No és el record, és la intriga
Pensaments passavolants:
(Ets com un repèl de llum
Mai no se sap on és l'atzar
Potser per això es diu així
Encara tinc la teva olor als dits)
Escletxes la nit
En un respir lleuger,
Esmorteït pel tacte nebulós
Que roman estès al teu abast.
Abraces la tènue claror que ens empeny
Tanta por i tanta mar
Per navegar
Tant d'horitzó imaginat
Per esbrinar
Tanta passió que ens aplega
Tota l'aigua per nedar
Sense ofegar-nos
Som quatre línies,
Un esbós,
Una mescla de perfum per descobrir,
Un full de paper
Sota la pluja d'estiu quan escampa,
Un instant rebregat
I si malgrat tot fos eterna la brossa,
No deixaria mai d'escarbar-hi
Si tenia la mínima intuició de trobar-m'hi
Dormint entre els teus ulls
Un dia vindrà que la pluja
Ens bressolarà, calenta,
Llefiscosa, viscosa
Com la pega dels escuradents
De la torre més alta que puguis bastir
Com un vaixell en l'ampolla
La nau, silenciosa,
esclafa en un punt
Tota la màgia de l'espai buit.
Ignorant del temps que passa
Desmanegant les hèlices de cautxú
No és el record, és la intriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada