CALLEU

Ja que no dormiu,
Tingueu l'amabilitat
De callar.
Si després de la pluja
Sentiu aquella buidor
De mai més, tal vegada
Esteu covant la llavor
De l'estiu de la vostra vida.
Però tu no hi ets
No hi sóc
Ja us ho fareu
Provaré la son i l'oblit

Escolto una veu
En la foscor
No me'n sé avenir;
El somni es fa breu
La imatge roman
En la boira
L'alè de les teranyines
S'esvaeix golfes amunt
I no et sé trobar
Ratolí esbudellat
Rosec de pa sec

Les cames et pengen
Orfes
Defora el balcó
Els ulls espigolant la fosca
Cremen corulls de tristor
Però no hi sóc
Tu no hi ets
Provarem l'hivern
Viurem
Allà i aquí ens ho farem.